www.som360.org/ca

Exercici i esport per a la millora de la salut i el benestar

sport2live facilita programes de professionals d'exercici i salut per a persones amb problemes de salut mental i/o addiccions
Eduardo Torras Híjar
Eduardo Torras Híjar
Fundador
sport2live

Els programes esportius per a persones amb trastorns de salut mental són una intervenció eficaç per millorar la salut i el benestar del col·lectiu.

A sport2live desenvolupem, des del 2013, programes de salut, exercici i esport per a persones amb trastorns de salut mental i/o problemes de drogues i altres addiccions. Actualment, més de 1.000 persones entrenen cada setmana als més de 50 programes que desenvolupem a Catalunya, Balears, Castella-Lleó i Madrid. Des de la nostra fundació hem desenvolupat més de 6.000 hores de programes esportius per al col·lectiu de persones amb problemes de salut mental i/o addiccions.

L'Organització Mundial de la Salut recomana un mínim de 150 minuts d'exercici i esport a la setmana per a persones de més de 18 anys. Les persones amb trastorns de salut mental fan un 50% menys d’exercici i esport que la població general.

La incorporació de programes d'exercici i esport per a aquest col·lectiu s'estableix com una eina excel·lent per a la millora de la salut tant física com psicològica (Vancampfort et al., 2015). La incorporació de l'exercici i l'esport als programes d'abordatge per a aquestes persones han d'incloure l'exercici i l'esport com un element de salut i no tant com una opció de lleure ja que, en el cas de persones amb problemes d'addicció, pot ser que el lleure el tinguin associat a rutines poc saludables.

La incorporació de programa d'exercici i esport s'ha de fer sota certes premisses que permetran:

  • Adherència al programa esportiu.
  • Millora de la salut.
  • Millora de l'aliança terapèutica amb els equips sociosanitaris.
  • Escolta activa sobre els desitjos i les expectatives vers la pràctica esportiva.
  • Generar espais segurs, no heteronormatius que afavoreixin l'apoderament de les persones participants.

Els objectius d'aquest tipus de programa s'han d'alinear cap a:

La millora de la salut i oferir un propòsit a la vida

En molts casos, les persones amb trastorns de salut mental presenten mancances en un propòsit de vida clar, ja sigui pels efectes de la pròpia malaltia o pels efectes de les medicacions. Els programes d'exercici i esport s'han d'orientar per suplir o pal·liar aquestes mancances i establir-se com a pilars en els processos de recuperació o remissió dels símptomes.

Són necessaris programes específics per a aquest col·lectiu per tal de trencar les barreres cap a l'esport com són poden ser la manca de suport social, els espais discriminatoris, la manca de confiança, el desconeixement de l'entrenament, la manca d'informació dels beneficis d'exercici físic (Pedley et al., 2018), els espais excessivament heteronormatius que dificulten l'accés al col·lectiu LGTBIQA+, etc.

Programes de salut i exercici creats ad hoc per al col·lectiu de persones amb trastorns de salut mental permeten generar adherència cap a l'exercici físic i provocar un canvi d'estil de vida.

Aquest tipus de programes esportius han de facilitar accés a instal·lacions esportives d'alt nivell amb serveis adequats de dutxes i vestuaris, ja que ajuda a disposar d'espais d'higiene personal adequats. Aquests espais generen vinculació al programa esportiu. Instal·lacions adequades, on les persones puguin ser sòcies, que les sentin pròpies, els permeten tenir un entorn segur durant l'horari d'obertura.

Els programes d’exercici i esport pal·lien el deteriorament físic, cognitiu i mental que poden presentar les persones d’aquest col·lectiu. Persones amb menys deteriorament físic i mental són persones més capacitades per prendre decisions serenes sobre la seva vida, el seu projecte vital i l'adherència als programes de recuperació.

També preveu la simptomatologia de la depressió, ansietat i la psicosi (Rosenbaum et al., 2020). 

Els programes han d'estar dissenyats, dirigits i supervisats per personal qualificat amb grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport amb capacitat per desenvolupar els programes amb la seguretat i la professionalitat que mereixen. Les persones amb trastorns de salut mental presenten lesions i patologies que cal conèixer a l'hora d'implementar programes de salut, exercici i esport. El coneixement d'un esport, la seva pràctica habitual i perllongada, les ganes o la bona voluntat no n'hi ha prou, i en molts casos és contraproduent. La Llei 3/2008, de 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport indica que només les persones amb titulació suficient (INEF, CAFD o graus mitjans o superiors en activitat física) poden desenvolupar programes de salut, exercici i esport per a persones amb trastorns de salut mental.

Un propòsit a la vida

Les persones amb trastorns de salut mental, de vegades, han perdut el propòsit a la vida i els programes d'exercici i esport poden ser catalitzadors de recuperar aquest propòsit. Anar a entrenar cada dia, practicar boxa o jugar un partit de futbol, ​​bàsquet o handbol pot connectar emocions relatives a la infància i l'adolescència que facilitin un desig de «tornar» a ser feliços com en temps passats. Hi ha milers d'exemples de persones que han connectat amb un propòsit vital a través de l'esport. Experiències com street soccer, programes de boxa, campionats de futbol i bàsquet, equips de trail-running que faciliten la connexió amb la natura o els programes de triatló que hem desenvolupat a sport2live els anys 2013-2018. Programes de recerca Erasmus+ com Reintegration through Sport - The role of Sport in Addiction Recovery ofereixen evidència de la contribució de l'esport i l'activitat física com a element vital en oferir una àmplia gamma de beneficis a llarg termini per a la salut mental i física de les persones amb trastorns de salut mental. Són exemples de com l'exercici i l'esport ajuda a crear aquest propòsit vital tan important per desenvolupar una vida plena, ordenada i feliç.

Els programes d'exercici i esport per a les persones amb trastorns de salut mental presenten índexs òptims cost-benefici i s'han d'incorporar a tots els abordatges, als programes de les entitats que treballen amb aquest col·lectiu o als programes públics dirigits a millorar la salut i el benestar de les persones amb consums de substàncies no prescrites

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 30 de juny de 2022
Darrera modificació 30 de juny de 2022
Eduardo Torras Híjar

Eduardo Torras Híjar

Fundador
sport2live
Bibliografía
Vancampfort, D. , Rosenbaum, S. , Schuch, F.B. , Ward, P.B. , Probst, M. & Stubbs, B. (2016). Prevalence and predictors of treatment dropout from physical activity interventions in schizophrenia: A meta‐analy‐ sis. General Hospital Psychiatry , 39 , 15–23. https://doi.org/10.1016/j. genhosppsych.2015.11.008
Pedley, R. , Lovell, K. , Bee, P. , Bradshaw, T. , Gellatly, J. , Ward, K. , Woodham, A. & Wearden, A. (2018). Collaborative, individualised lifestyle interventions are acceptable to people with first episode psychosis; a qualitative study. BMC Psychiatry , 18(1) , 1-9. https://doi.org/10.1186/s12888-018-1692-0
Rosenbaum, S. , Morell, R. , Abdel-Baki, A. , Ahmadpanah, M. , Anilkumar, T. V. , Baie, L. , Bauman, A. , Bender, S. , Boyan Han, J. , Brand, S. , Bratland-Sanda, S. , Bueno-Antequera, J. , Camaz Deslandes, A. , Carneiro, L. , Carraro, A. , Castañeda, C. P. , Castro Monteiro, F. , Chapman, J. , Chau, J. Y. , Chen, L. J. , Chvatalova, B. , Chwastiak, L. , Corretti, G. , Dillon, M. , Douglas, C. , Egger, S.T. , Gaughran, F. , Gerber, M. , Gobbi, E. , Gould, K. , Hatzinger, M. , Holsboer-Trachsler, E. , Hoodbhoy, Z. , Imboden, C. , Indu, P.S. , Iqbal, R. , Jesus-Moraleida, F.R. , Kondo, S. , Ku, P.W. , Lederman, O. , Lee, E.H.M. , Malchow, B. , Matthews, E. , Mazur, P. , Meneghelli, A. , Mian, A. , Morseth, B. , Munguia-Izquierdo, D. , Nyboe, L. , O’Donoghue, B. , Perram, A. , Richards, J. , Romain, A.J. , Romaniuk, M. , Sadeghi Bahmani, D. , Sarno, M. , Schuch, F. , Schweinfurth, N. , Stubbs, B. , Uwakwe, R. , Van Damme, T. , Van Der Stouwe, E. , Vancampfort, D. , Vetter, S. , Waterreus, A. & Ward, P.B. (2020). Assessing physical activity in people with mental illness: 23-country reliability and validity of the simple physical activity questionnaire (SIMPAQ). BMC Psychiatry , 20 (1) , 1-12. https://doi.org/10.1186/s12888-020-2473-0
Carney, R. , Cotter, J. , Bradshaw, T. & Yung, A. (2017). Examining the physical health and lifestyle of young people at ultra-high risk for psychosis: A qualitative study involving service users, parents and clinicians. Psychiatry Research , 255 , 87-93. https://doi.org/10.1016/j.psychres.2017.05.023
Siñol, N. , Martínez-Sánchez, E. , Guillamó, E. , Campins, J. , Larger, F. & Trujols, J. (2013). Efectividad del ejercicio físico como intervención coadyuvante en las adicciones: una revisión. Adicciones , 25 , 1. https://www.adicciones.es/index.php/adicciones/article/view/74
Vancampfort, D. , Rosenbaum, S. , Probst, M. , Connaughton, J. , Du Plessis, C. , Yamamoto, T. & Stubbs, B. (2016). What are the top 10 physical activity research questions in schizophrenia?. Disability and Rehabilitation , 38(22) , 2235-2243. https://doi.org/10.3109/09638288.2015.1116622

Destaquem