Preguntes i respostes

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) s'inicia a la infància i els seus símptomes van evolucionant a mesura que la persona va madurant. Sabem que a l'adolescència els símptomes persisteixen en gairebé el 70% de les persones afectades i a l'edat adulta, al voltant del 40%.

No. S'estima que el TDAH no només no està sobrediagnosticat, sinó que està infradiagnosticat, sobretot en el cas de les persones adolescents i adultes, i, encara més, si parlem de les nenes i de les dones.

Sí, sent realista, analitzant que realment la pot fer i adquirint els coneixements per fer-la.

Si, els infants més petits tenen més probabilitat de mostrar símptomes externalitzants, com la conducta hiperactiva o impulsiva; al llarg de la infància, els símptomes d'inatenció es fan més evidents; i en l'adolescència i en l'edat adulta, els símptomes d'inatenció normalment persisteixen i els

El tractament més recomanat per les guies de pràctica clínica (GPC) és el multimodal, que inclou tractament cognitiu-conductual, tractament psicoeducatiu i, en els casos moderats o greus, o si les primeres mesures són insuficients, tractament farmacològic.

Habitualment, es tracta de nens i, sobretot, de nenes que passen inadvertides, són responsables, amb freqüència dediquen molt temps a l'estudi sense que el seu esforç es vegi reflectit en les notes i tenen un rendiment per sota de l'esperat a l'escola.