Preguntes davant la incertesa

Malgrat l’ampli reconeixement de la importància de les polítiques de salut mental, les dades recollides per l’Organització Mundial de la Salut revelen que el 40,5 % dels països no disposen de polítiques sobre salut mental i que un 33,3 % no disposen de programa. (OMS, 2006).

Però, què signifiquen les polítiques de salut mental per a la ciutadania? Les polítiques responen a les necessitats de la societat? Què necessiten les persones amb trastorns de salut mental? I les persones en situacions vulnerables? I les empreses o les escoles?

La salut mental ja era una prioritat en les agendes dels governs, però la pandèmia ha posat damunt la taula la urgència de donar resposta a les necessitats de benestar emocional i salut mental de tota la societat. 

Les crisis anteriors ens serveixen de precedent. El patiment psíquic de la ciutadania, en general, i de les persones que ja patien trastorns mentals es va incrementar en aquelles èpoques de crisi. És important, alhora, fer una lectura correcta i objectiva de l’estat de la situació a cada país i cada comunitat, per tal de no psiquiatritzar la població i restar-li la capacitat d’adaptació, la resiliència.

L’estratègia més bona per afrontar el període d'incertesa que encara hem de viure és fer-nos les preguntes clau i treballar en el disseny de les respostes de manera conjunta, tots els agents implicats: els mateixos afectats, els planificadors, els empresaris, els agents socials i educatius i, per descomptat, els professionals de la salut.