No, continuarà sent ell, amb les seves preferències i aversions, però es notarà, segons el cas, que es mou menys, que no parla tan ràpid i que està menys impulsiu.
Aquests fàrmacs, lluny d'alterar el nostre funcionament cerebral, intenten «normalitzar» els nivells deficitaris de dopamina i noradrenalina en les àrees cerebrals implicades en el TDAH. I rotundament «no», no generen cap mena de dependència.
El TDAH és degut a un defecte dels neurotransmissors (dopamina i noradrenalina) que necessitem perquè funcionin de manera adequada els circuits cerebrals responsables que puguem estar atents, ens autocontrolem i planifiquem les nostres accions.
Entre un 25 i un 40% dels casos, el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és comòrbid a la dislèxia; d'altra banda, el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i la dislèxia s'associen en un 31-36% o una discalcúlia i un