«Al saber que tenia TDAH, he hagut de reaprendre moltes coses»

Ana Gómez sempre va saber que quelcom no anava prou bé ja des que era petita. Era despistada i desorganitzada. Però l’autèntic problema, ens explica, va arribar en l’edat adulta.

«Sents un fracàs constant com a persona adulta, com a parella, com a mare i com a tot perquè sents que tot això que et passa no és normal», explica, «sents que tot et ve gran, que no pots amb tot i, de vegades, et sents inútil».

Ana, mestra d’educació infantil, va descobrir que tenia un trastorn del dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) quan van diagnosticar les seves dues filles, totes dues amb TDAH i altes capacitats.

En aquell moment, ja amb un diagnòstic clar, va poder començar teràpia d’adults. «Totes les persones adultes amb TDAH que no hem estat diagnosticades en la infància, arrosseguem molts problemes que deriven d’aquesta absència de diagnòstic», comparteix l’Ana, «un d’aquests problemes és la baixa autoestima. És força habitual que es desenvolupin trastorns depressius, ansietat o trastorns de la conducta alimentària, per exemple».

En aquest procés d’entendre el perquè dels seus problemes de la vida diària, l’Ana explica com s’ha de reaprendre una vida sencera de mals hàbits i de pensaments negatius que l’han acompanyat tota la vida, i generar noves estratègies.

Per aquesta mestra, hi ha moltes persones adultes amb TDAH que es troben perdudes per les dificultats que hi ha per diagnosticar-lo. «Hi ha molt pocs professionals que detectin i diagnostiquin el TDAH en persones adultes i encara menys que el tractin», opina.

Ana Gómez es sòcia fundadora de l’Asociación Madrileña de Adultos con TDAH (AMATDAH).