Deu mites sobre el TDAH

• El TDAH no es pot detectar fins als 6 anys.

Fals. Són moltes les ocasions en què es poden observar símptomes clars abans dels sis anys. En tot cas, convé sempre parar atenció als senyals d'alarma i consultar amb el pediatre. 

• Si un nen es pot concentrar en algunes tasques i en d'altres no, significa que no té dèficit d'atenció. 

Fals. Hi ha persones que descarten un possible TDAH perquè veuen que el nen es manté quiet i concentrat durant hores fent coses que li agraden, de manera que quan no pot aconseguir concentrar-se en altres activitats creuen que és per mandra o menfotisme. No obstant això, la veritat és que les tasques divertides i motivadores capten la seva atenció de manera que no necessiten fer cap esforç per realitzar-les, i fins i tot poden arribar a estar superconcentrats.

• El TDAH es pot prevenir amb disciplina i una bona educació a casa. 

Fals. Una educació adequada pot millorar o minimitzar l'impacte negatiu de certes conductes associades al TDAH, però en cap cas la disciplina previndrà l'aparició del trastorn o el farà desaparèixer. 

• Si algú és molt tranquil i introvertit no pot tenir TDAH.

Fals. Molts nens i nenes no tenen una hiperactivitat i impulsivitat tan marcada, és a dir, que el seu subtipus de TDAH és inatent, per la qual cosa solen passar més desapercebudes. En aquests casos, el que destaca és que cometen errors per distraccions o manca d'atenció, sembla que no escoltin quan se'ls parla, no finalitzen les tasques, perden objectes o són deixats.

• El TDAH és un trastorn modern que acaba d'aparèixer.

Fals. La primera descripció mèdica del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat està documentada el 1902, encara que hi ha referències als símptomes del trastorn en documents molt anteriors a aquesta data. 

• El TDAH es pot controlar a través de la dieta.

Fals.  No hi ha cap evidència que l'eliminació d'aliments (com ara el gluten, el sucre o els lactis), els suplements alimentaris o les vitamines millorin els símptomes del TDAH, encara que l'omega-3 sí que ha demostrat tenir un petit efecte en la millora dels símptomes, i està indicat com a complement a la medicació.

• El TDAH afecta la intel·ligència.

Fals. Les persones amb TDAH de vegades tenen un rendiment escolar baix, però la causa no és que siguin menys intel·ligents. La intel·ligència no té cap relació amb el TDAH. Hi ha persones amb TDAH amb diferents quocients intel·lectuals, de la mateixa manera que en persones que no tenen TDAH. De fet, de vegades és comú que conflueixin alhora dues condicions com són les altes capacitats i el TDAH. És el que es coneix per «doble excepcionalitat». 

• El TDAH no és preocupant si no provoca  fracàs escolar.

Fals. Hi ha casos en què el nen o nena no presenta fracàs escolar, per exemple, perquè el seu nivell d'  intel·ligència està compensant les dificultats que provoca el trastorn. Tot i això, és possible que en l'àmbit familiar o social s'estiguin donant una altra sèrie de problemes derivats de la inatenció o la impulsivitat, i això repercuteixi en la seva relació amb l'entorn i la seva autoestima.

• El TDAH és un trastorn que està sobrediagnosticat.

Fals. S'estima que el TDAH no només no està sobrediagnosticat, sinó que està infradiagnosticat, sobretot en el cas d'adolescents i adults, i aquest infradiagnòstic és més notable en el cas de les nenes i les dones. 

• Convé «descansar» de la medicació durant els caps de setmana i les vacances.

Fals. Els fàrmacs per al TDAH no només es prescriuen per millorar en l'àmbit escolar, sinó que, en millorar la capacitat d'atenció i la impulsivitat, poden evitar també problemes en altres entorns, com el social o el familiar. De totes maneres, el tractament sempre és individualitzat i hem de consultar el professional referent.