Pregunta a l'expert

EL TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament i els seus símptomes s'inicien a la infància. És un dels trastorns que s'atén amb més freqüència als centres de salut mental infantils i juvenils.

Ha d'escoltar-la, animar-la en els moments difícils, ser la seva xarxa de seguretat i no jutjar els seus fracassos. L'ha d'ajudar a fer front als reptes del món adult i laboral.

No hi hauria d'haver diferències. A la pràctica, la diferència és que la persona afectada és adulta i és qui pren les decisions sobre la seva salut: si pren tractament farmacològic o no, el tipus de fàrmac que prefereix, etc., i la opinió de la família no hi té cabuda.

És difícil de respondre. Penso que el món laboral s'ha d'actualitzar en aquest aspecte i veure les potencialitats de les persones amb TDAH, la seva creativitat, el seu esforç diari i altres característiques, que són necessàries per a les feines del present i del futur. Les persones amb TDAH són grans innovadores.

Els suports depenen de les necessitats, de les característiques del noi o la noia. Alguns necessiten seguiment psicopedagògic per organitzar-se les tasques, d'altres necessiten aprendre a utilitzar les tècniques d'estudi o bé rebre orientació per encaminar-se cap a nivells d'estudis superiors o al món laboral. Per saber com guiar-los, és important escoltar-los i donar-los veu en el procés d'aprenentatge.

Sí, sent realista, analitzant que realment la pot fer i adquirint els coneixements per fer-la.

Cal fer prevenció abans que aparegui el consum. A Espanya, segons l'Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES), l'edat d'inici se situa entre els 13 i els 15 anys per a alcohol, tabac i cànnabis. Cal insistir en el risc d'aquestes substàncies, i saber que les persones amb TDAH tenen més risc de consum precoç i poden desenvolupar amb més freqüència una addicció més greu que els adolescents sense TDAH.

És freqüent que adults no diagnosticats de TDAH presentin altres trastorns psiquiàtrics com ara trastorn d'ansietat, depressió amb mala resposta al tractament antidepressiu, abús o dependència de substàncies o trastorn de la personalitat. És important consultar un professional clínic entrenat en el diagnòstic del TDAH en adults per poder identificar aquestes comorbiditats.

Cal valorar la necessitat o no del tractament, avaluar-ne els possibles efectes secundaris. De vegades, veiem joves que deixen el tractament perquè se senten «aixafats», «sense gràcia» o perquè perden la gana o els afecta el son. És important negociar amb l'adolescent el tipus de tractament, els descansos de la medicació i individualitzar-ne el tractament en funció dels símptomes, de les demandes acadèmiques i laborals i dels efectes secundaris.

Sí, el més habitual és ser adults totalment funcionals. A més, hi ha molts exemples de persones amb TDAH reconegut que han triomfat en els seus àmbits, com els esportistes d'elit Michael Phelps o Simone Biles, per exemple.