Pregunta a l'expert

Cal valorar la necessitat o no del tractament, avaluar-ne els possibles efectes secundaris. De vegades, veiem joves que deixen el tractament perquè se senten «aixafats», «sense gràcia» o perquè perden la gana o els afecta el son. És important negociar amb l'adolescent el tipus de tractament, els descansos de la medicació i individualitzar-ne el tractament en funció dels símptomes, de les demandes acadèmiques i laborals i dels efectes secundaris.

Sí, el més habitual és ser adults totalment funcionals. A més, hi ha molts exemples de persones amb TDAH reconegut que han triomfat en els seus àmbits, com els esportistes d'elit Michael Phelps o Simone Biles, per exemple.

El tractament s'hauria de mantenir fins que els símptomes remetin. Això dependrà de la intensitat dels símptomes i del grau d'afectació a la seva vida diària.

Doncs dependrà de la intensitat dels símptomes i de la seva afectació en els àmbits social, familiar i laboral. La majoria dels adults amb TDAH tenen una vida plena amb una bona adaptació social i laboral.

Els podem ajudar acompanyant-los durant el procés o acudint als especialistes perquè puguin guiar-los. Si es deixen ajudar des de casa, se'ls pot recordar la importància de buscar en diferents plataformes o webs, fer un horari amb els dies que faran aquesta recerca, investigar sobre les feines que els interessen i totes les opcions laborals que tenen. També es pot revisar el currículum i practicar les entrevistes. D'altra banda, si és un professional qui en fa el seguiment o l'orientació, serà l'encarregat d'anar pautant i guiant el procés.

Una persona amb TDAH no desenvoluparà necessàriament cap altre trastorn de salut mental. Que l'evolució vagi en una direcció o una altra dependrà dels símptomes que presenti, de l'afectació a la seva vida diària i del suport familiar que tingui.

Depèn de la persona i del tipus de feina. Per exemple, si la persona amb TDAH té cursada una discapacitat i vol optar a una feina en què es requereix tenir-la, doncs l'haurà d'especificar. Et diria que és molt subjectiu i ha de ser la persona qui ho valori i decideixi si dir-ho serà beneficiós o no.

Habitualment per les seves distraccions contínues, la manca d'organització, la impulsivitat, i perquè interromp contínuament les converses o parla fora de torn.

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) s'inicia a la infància i els seus símptomes van evolucionant a mesura que la persona va madurant. Sabem que a l'adolescència els símptomes persisteixen en gairebé el 70% de les persones afectades i a l'edat adulta, al voltant del 40%. Els símptomes d'hiperactivitat i impulsivitat disminueixen més, mentre que els de manca d'atenció amb prou feines es modifiquen amb el pas dels anys.

Analitzant què és el que porta a la frustració i determinant si depèn de tu i pots canviar-ho perquè vagi disminuint. I intentant que no repercuteixi en la feina, intentant compartimentar.