- El TDAH se'n va amb l'edat?
- Quins són els reptes principals que afronten els joves en aquesta etapa? Quines pautes poden seguir?
- Què passa quan un adolescent passa a ser atès a un centre de salut mental per a adults? Com es fa aquesta transició i què cal tenir en compte?
- Per què els professionals que tracten adults no tenen un coneixement tan expert com aquells que tracten nens i adolescents, i com pot afectar el seguiment d'aquestes persones?
- Hi ha molta diferència en el seguiment del TDAH quan es passa a l'atenció d'adults?
- Quin suport pedagògic cal donar a persones que passen a estudis superiors? Quines necessitats tenen?
- Com hem d'abordar el consum de substàncies en persones amb TDAH, sobretot a l'adolescència?
- A mesura que van creixent, els costa prendre's la medicació. Com podem gestionar-ho amb ells?
- Fins quan han de prendre medicació? Canvia quan ja són adults?
- Com els podem ajudar a trobar feina? Quin acompanyament necessiten en l'àmbit laboral?
- Es recomana dir a la feina que tens un TDAH?
- Com es pot gestionar la frustració en l'àmbit laboral?
- Quins consells donaríeu a persones amb TDAH que s'inicien al món laboral?
- Als companys de feina cal dir-los que tinc TDAH?
- Com ha d'actuar l'entorn que té una persona estimada amb TDHA?
- Les empreses saben gestionar treballadors amb TDAH? Els tenen en compte?
- Una persona amb TDAH pot fer qualsevol feina?
- És veritat que és freqüent que persones diagnosticades de trastorn límit de personalitat en realitat tenien un TDAH no diagnosticat?
- Es pot ser un adult totalment funcional amb TDAH?
- Què passa amb un adult que tingui TDAH sense tractar ni diagnosticar?
- Un TDAH sense tractar es pot convertir en un altre trastorn mental en edat adulta?
- Com ens adonem si una persona té aquest trastorn?
Quins són els reptes principals que afronten els joves en aquesta etapa? Quines pautes poden seguir?
Quan un adolescent amb TDAH entra a l'edat adulta es troba en una etapa de canvi i ha de fer front a nous reptes com, per exemple, gestionar de manera autònoma els diners. A alguns els costa estalviar, a d'altres tot al contrari, però és important ajudar-los i supervisar-los. A nivell acadèmic, el repte és decidir quins estudis superiors faran o bé de què volen treballar. Se'ls pot ajudar a veure quines opcions tenen, què els motiva o què els agradaria fer, a preparar el currículum tenint en compte quins aspectes són importants i quins no. Un altre element important és la relació amb les amistats; es tracta d'un moment de canvi, de conèixer noves persones i establir noves amistats, i suposa sortir de l'entorn conegut i posar en marxa les habilitats socials. També les relacions de parella i tot allò que comporten. Una pauta general que pot ser útil en aquesta fase és parar i pensar en les conseqüències de les decisions abans d'actuar.