www.som360.org/ca
Totes les respostes
- El TDAH se'n va amb l'edat?
- Quins són els reptes principals que afronten els joves en aquesta etapa? Quines pautes poden seguir?
- Què passa quan un adolescent passa a ser atès a un centre de salut mental per a adults? Com es fa aquesta transició i què cal tenir en compte?
- Per què els professionals que tracten adults no tenen un coneixement tan expert com aquells que tracten nens i adolescents, i com pot afectar el seguiment d'aquestes persones?
- Hi ha molta diferència en el seguiment del TDAH quan es passa a l'atenció d'adults?
- Quin suport pedagògic cal donar a persones que passen a estudis superiors? Quines necessitats tenen?
- Com hem d'abordar el consum de substàncies en persones amb TDAH, sobretot a l'adolescència?
- A mesura que van creixent, els costa prendre's la medicació. Com podem gestionar-ho amb ells?
- Fins quan han de prendre medicació? Canvia quan ja són adults?
- Com els podem ajudar a trobar feina? Quin acompanyament necessiten en l'àmbit laboral?
- Es recomana dir a la feina que tens un TDAH?
- Com es pot gestionar la frustració en l'àmbit laboral?
- Quins consells donaríeu a persones amb TDAH que s'inicien al món laboral?
- Als companys de feina cal dir-los que tinc TDAH?
- Com ha d'actuar l'entorn que té una persona estimada amb TDHA?
- Les empreses saben gestionar treballadors amb TDAH? Els tenen en compte?
- Una persona amb TDAH pot fer qualsevol feina?
- És veritat que és freqüent que persones diagnosticades de trastorn límit de personalitat en realitat tenien un TDAH no diagnosticat?
- Es pot ser un adult totalment funcional amb TDAH?
- Què passa amb un adult que tingui TDAH sense tractar ni diagnosticar?
- Un TDAH sense tractar es pot convertir en un altre trastorn mental en edat adulta?
- Com ens adonem si una persona té aquest trastorn?
Hi ha molta diferència en el seguiment del TDAH quan es passa a l'atenció d'adults?
Dr. José Ángel Alda Díez
Doctor en Medicina i Cirurgia. Psiquiatria infantil i juvenil. Coordinador de la Unitat de TDAH
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
No hi hauria d'haver diferències. A la pràctica, la diferència és que la persona afectada és adulta i és qui pren les decisions sobre la seva salut: si pren tractament farmacològic o no, el tipus de fàrmac que prefereix, etc., i la opinió de la família no hi té cabuda.
Estàs veient:
Dr. José Ángel Alda Díez
Doctor en Medicina i Cirurgia. Psiquiatria infantil i juvenil. Coordinador de la Unitat de TDAH
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Laia Mijana Cristau
Pedagoga i coordinadora de reeducacions pedagògiques. Familiar de persona amb TDAH
Fundació Adana
