Preguntes i respostes

No, continuarà sent ell, amb les seves preferències i aversions, però es notarà, segons el cas, que es mou menys, que no parla tan ràpid i que està menys impulsiu.

Aquests fàrmacs, lluny d'alterar el nostre funcionament cerebral, intenten «normalitzar» els nivells deficitaris de dopamina i noradrenalina en les àrees cerebrals implicades en el TDAH. I rotundament «no», no generen cap mena de dependència.

El TDAH és degut a un defecte dels neurotransmissors (dopamina i noradrenalina) que necessitem perquè funcionin de manera adequada els circuits cerebrals responsables que puguem estar atents, ens autocontrolem i planifiquem les nostres accions.

No tots els infants amb diagnòstic de TDAH són iguals; de fet, són molt diferents.

Entre un 25 i un 40% dels casos, el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és comòrbid a la dislèxia; d'altra banda, el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i la dislèxia s'associen en un 31-36% o una discalcúlia i un

L'ús adequat de la medicació en la infància no és només segur, sinó que millora el pronòstic del trastorn en l'edat adulta.