El TDAH s'ha identificat com un trastorn extremadament heterogeni des del punt de vista clínic, amb altes taxes de comorbiditat amb altres trastorns. S'estima que al voltant d'un 40-80 % dels nens i nenes amb TDAH presenten una condició comòrbida associada, que sovint persisteix a l'edat adulta. La comorbiditat més freqüent és el trastorn negativista desafiant (TND), seguit pels trastorns de conducta i els trastorns de l'estat d'ànim i d'ansietat.

A més, s'observen altres dificultats associades al trastorn que interfereixen negativament en l'àmbit familiar, escolar i social: dificultats en les relacions socials, dificultats d’aprenentatge i dèficit en l’autoregulació emocional.