El TDAH s'ha identificat com un trastorn extremadament heterogeni des del punt de vista clínic, amb altes taxes de comorbiditat amb altres trastorns. S'estima que al voltant d'un 40-80 % dels nens i nenes amb TDAH presenten una condició comòrbida associada, que sovint persisteix a l'edat adulta. 

En les poblacions infantojuvenils els trastorns més comòrbids amb el TDAH són el trastorn negativista desafiant, el trastorn específic d'aprenentatge, el trastorn d'ansietat i el trastorn de la son. En l'edat adulta, les comorbilitats psiquiàtriques més freqüents amb el TDAH són la depressió, el trastorn d'ansietat, el trastorn bipolar, els trastorns de la son i el trastorn per ús de substàncies.

A més, s'observen altres dificultats associades al trastorn que interfereixen negativament en l'àmbit familiar, escolar i social: dificultats en les relacions socials, dificultats d’aprenentatge i dèficit en l’autoregulació emocional.