La relació entre la microbiota i el TDAH en la infància i l'adolescència

En els últims anys, la ciència ha començat a redescobrir el paper essencial que exerceixen els trilions de bacteris que habiten en el nostre intestí. El que abans es considerava només una qüestió de digestió, avui s'entén com un sistema complex amb capacitat d'influir en el cervell, l'estat d'ànim i, possiblement, en el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

Però què té a veure l'intestí amb un trastorn del neurodesenvolupament com el TDAH? En aquest article expliquem què diu la ciència sobre el paper de la microbiota intestinal en el TDAH infantil, quins mecanismes podrien estar-hi involucrats i si hi ha opcions terapèutiques basades en l'alimentació, com per exemple els probiòtics.

La microbiota intestinal: molt més que digesetió

La microbiota intestinal és el conjunt de microorganismes -principalment bacteris- que habiten en el nostre sistema digestiu, especialment en el còlon. En una persona sana, aquests bacteris conformen una comunitat diversa i equilibrada que participa en múltiples funcions: col·laboren en la digestió de determinats aliments, regulen el sistema immunitari i sintetitzen unes certes vitamines i compostos bioactius que poden influir en altres òrgans, inclòs el cervell.

Durant la infància, la microbiota intestinal es troba en ple desenvolupament i és especialment sensible a factors com ara el tipus de part, la lactància, l'alimentació o l'ús d'antibiòtics. Cada vegada hi ha més evidència científica que suggereix que un desequilibri en la microbiota, conegut com disbiosi, podria influir en el desenvolupament neurològic i en el comportament infantil.

Influeixen els hàbits alimentaris en els símptomes del TDAH?

Llegeix més

El TDAH i la seva possible connexió amb l'intestí

El TDAH és un trastorn complex del neurodesenvolupament que afecta aproximadament el 5% de la població infantil i adolescent. El seu origen és multifactorial: la genètica hi juga un paper important, però també hi influeixen factors ambientals, com l'alimentació, el somni o l'exposició a determinades substàncies. En els últims anys, diversos estudis han explorat si la microbiota intestinal també podria ser una altra peça clau en aquest complex trencaclosques.

Diverses inveastigacions han observat que la microbiota dels infants amb TDAH sol diferir de la dels infants sense el trastorn. En particular, s'han detectat nivells més baixos de bacteris beneficiosos com el Faecalibacterium i una presència més alta d'altres espècies que podrien estar vinculades a processos inflamatoris o a alteracions en la producció d'uns certs neurotransmissors. Encara que aquestes diferències no són idèntiques en tots els estudis, els resultats coincideixen a senyalar un patró microbià diferent en molts infants amb TDAH.

Ara bé, la gran pregunta és: aquestes diferències són una causa del TDAH, o més aviat una conseqüència del trastorn?

La microbiota causa el TDAH o només està afectada per ell?

En ciència, distingir entre causa i conseqüència no sempre és fàcil. Les diferències observades en la microbiota podrien deure's a múltiples factors associats al TDAH, com la dieta, l'ús de medicaments (per exemple, metilfenidat), l'estrès o uns certs hàbits de vida.

Per investigar aquesta qüestió més a fons, s'han realitzat estudis en models animals. En un d'ells, es va trasplantar la microbiota de nens amb TDAH a ratolins que no tenien bacteris propis en el seu intestí. Sorprenentment, els ratolins que van rebre aquesta microbiota van desenvolupar canvis cerebrals i conductes diferents als que van rebre microbiota d'infants sense TDAH. Aquestes troballes suggereixen que la microbiota podria influir directament en el funcionament cerebral i en el comportament.

Cuidar de la salut intestinal mitjançant una bona l'alimentació i, en alguns casos, amb el suport de probiòtics, podria ser una estratègia complementària per millorar el benestar dels nens i nenes amb TDAH.

Altres estudis realitzats també en animals d'experimentació han mostrat que modificar la microbiota intestinal de ratolins amb comportaments similars al TDAH pot reduir els seus símptomes. A més, algunes anàlisis genètiques en humans han identificat uns certs bacteris la presència dels quals sembla estar associada amb major o menor risc de desenvolupar TDAH, la qual cosa reforçaria la hipòtesi d'una possible relació causal.

Malgrat que encara no podem afirmar amb total certesa que la microbiota causi el TDAH, l'evidència actual suggereix que podria exercir un paper rellevant en la seva aparició o evolució.

Com pot influir l'intestí en el cervell?

La connexió entre l'intestí i el cervell es coneix com a eix intestí-cervell. És una via de comunicació bidireccional: el cervell pot influir sobre l'intestí (per exemple, l'estrès pot alterar la digestió), però també l'intestí pot enviar senyals que afectin el cervell.

Hi ha diverses rutes per on es produeix aquesta interacció:

• Via immune: Quan la microbiota està desequilibrada, pot augmentar la permeabilitat intestinal, i permetre que unes certes substàncies passin al torrent sanguini i activin el sistema immunitari. Això pot desencadenar una inflamació de baix grau que també afecti el sistema nerviós central.
• Via nerviosa: Alguns bacteris intestinals poden estimular el nervi vague, una espècie d'«autopista» que connecta directament l'intestí amb el cervell. A través d'aquesta via, es poden enviar senyals que modulen l'activitat cerebral.
• Via metabòlica: Uns certs bacteris, com el Lactobacillus o el Bifidobacterium, produeixen composts com els àcids grassos de cadena curta, per exemple, el butirat o el propionat. Aquests metabòlits tenen propietats antiinflamatòries i poden travessar la barrera hematoencefàlica, i actuar directament sobre el sistema nerviós central.
• Via de neurotransmissors: Algunes espècies bacterianes col·laboren en la producció de precursors de neurotransmissors clau com la dopamina i la serotonina, que estan implicats en el TDAH. Un desequilibri en la microbiota podria alterar aquesta delicada xarxa de comunicació química.

L'alimentació influeix en l'estat d'ànim?

Llegeix més

I si modulem la microbiota? Estratègies terapèutiques

Si la microbiota està implicada en el TDAH, podem intervenir sobre d'ella per millorar els símptomes d'aquest trasorn? Aquesta és una de les línies d'investigació més actives en l'actualitat.

Probiòtics

Els probiòtics són microorganismes vius que, administrats en quantitats adequades, aporten beneficis per a la salut. En el cas del TDAH, la recerca s'ha centrat especialment en ceps de Lactobacillus i Bifidobacterium.

Alguns estudis han observat que uns certs probiòtics poden millorar l'estat d'ànim, reduir l'ansietat o afavorir un millor descans en infants i adolescents amb TDAH. No obstant això, quan s'analitzen els símptomes centrals del trastorn- com la inatenció, la hiperactivitat o la impulsivitat- els resultats són més discrets. Un metaanálisis recent va concloure que els probiòtics, per si sols, no redueixen de manera significativa aquests símptomes, encara que podrien oferir beneficis addicionals, si s'utilitzen juntament amb el tractament farmacològic habitual.

Alguns probiòtics poden millorar l'estat d'ànim, reduir l'ansietat o afavorir un millor descans en els infants i adolescents amb TDAH, però els resultats en els símptomes nuclears del trastorn són més discrets.

Un estudi particularment interessant és el que va administrar probiòtics a lactants durant els seus primers sis mesos de vida i va observar que, als 13 anys, cap d'ells havia desenvolupat TDAH, mentre que sí ho havia fet un 17% del grup que no va rebre probiòtics. Encara que es tracta d'un únic estudi i els seus resultats han de confirmar-se, obre una línia de recerca prometedora sobre la prevenció del TDAH des d'etapes primerenques del desenvolupament.

Prebiòtics, simbiòtics i fibra dietètica

Els prebiòtics són components presents en alguns aliments, generalment fibra dietètica, que serveixen d'aliment per als bacteris beneficiosos de l'intestí. Quan es combinen amb probiòtics, formen els anomenats simbiòtics, l'objectiu dels quals és doble: repoblar l'intestí amb microorganismes saludables i, al mateix temps, proporcionar-los l'entorn nutritiu que necessiten per desenvolupar-se.

En un assaig clínic realitzat en nens i nenes amb TDAH, l'administració d'un simbiòtic no va produir millores significatives en els símptomes principals del trastorn. No obstant això, sí que es va observar una reducció de la inflamació i un augment de metabòlits intestinals beneficiosos, la qual cosa suggereix que aquest tipus d'intervencions podria estar generant efectes positius a nivell biològic, encara que aquests triguin més a traduir-se en canvis clínics visibles.

En aquest sentit, seguir una dieta rica en fruites, verdures, llegums i cereals integrals, que són fonts naturals de fibra dietètica, pot ser una manera senzilla i eficaç de fomentar una microbiota intestinal saludable des de la infància.

Dieta mediterrània i antiinflamatòria

Més enllà dels suplements, el que mengem diàriament té un impacte profund en la nostra salut intestinal i cerebral. La dieta mediterrània, rica en fruites, verdures, llegums, cereals integrals, peix blau, fruita seca i oli d'oliva verge extra, s'ha associat amb nombrosos beneficis per a la salut, inclòs un menor risc de trastorns del neurodesenvolupament.

Diversos estudis observacionals han trobat que els infants amb TDAH solen seguir patrons alimentaris menys saludables, amb més consum de productes ultraprocessats, begudes ensucrades i brioixeria, i menys ingesta d'aliments frescos i rics en fibra. Per contra, els infants amb més adherència a la dieta mediterrània presenten menys símptomes d'inatenció i hiperactivitat, així com menys risc de diagnòstic de TDAH.

La dieta mediterrània s'ha associat amb nombrosos beneficis per a la salut, inclòs un menor risc de trastorns del neurodesenvolupament.

Encara que aquests estudis no demostren una relació causal directa, sí que apunten que una alimentació equilibrada i antinflamatoria com la mediterrània, que a més és rica en fibra dietètica, podria actuar com un factor protector per al desenvolupament del trastorn, o bé ajudar a modular la seva evolució.

Què podem fer a casa? Recomanacions pràctiques

Encara que no hi ha un tractament específic per al TDAH basat en la modulació de la microbiota, hi ha diverses accions quotidianes que poden contribuir a cuidar la salut intestinal i afavorir un desenvolupament neurològic correcte:

• Fomentar una dieta rica en fibra, incloent diàriament fruites, verdures, llegums i cereals integrals.
• Reduir o limitar el consum d'aliments ultraprocessats, refrescos ensucrats i llaminadures.
• Incorporar aliments fermentats com ara iogurt, quefir o chucrut.
• Evitar l'ús innecessari d'antibiòtics, ja que alteren la microbiota intestinal.
• Promoure un estil de vida saludable: descans i son adequats, exercici regular i gestió de l'estrès.

I, per descomptat, recordar que el tractament del TDAH ha de ser integral. Les intervencions sobre la microbiota poden ser un complement útil, però no substitueixen la medicació, la teràpia psicològica ni l'acompanyament educatiu quan estan indicades.

Com podem ajudar un infant amb TDAH a casa?

Llegeix més

Conclusió: una nova peça en el trencaclosques del TDAH

L'intestí i el cervell estan molt més connectats del que crèiem. La microbiota intestinal es perfila com un actor rellevant en el desenvolupament neurològic i podria estar implicada en trastorns com el TDAH. Si bé encara no disposem de proves concloents que la seva modulació pugui canviar el curs del trastorn, les troballes actuals són prometedors.

Cuidar de la salut intestinal mitjançant una bona alimentació i, en alguns casos, amb el suport de probiòtics, podria ser una estratègia complementària per millorar el benestar dels inafants amb TDAH. Continuarem aprenent en els propers anys, però mentrestant, ja comptem amb suficients motius per mirar a l'intestí amb una nova perspectiva.