Com podem ajudar un infant amb TDAH a casa?

Els tres símptomes bàsics del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) són la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Tres aspectes que poden provocar algunes actituds que poden confondre's amb un mal comportament de l'infant o de l'adolescent i que poden causar estrès i frustració a molts pares i mares, fins que coneixen el diagnòstic. 

En tenir problemes per prestar atenció, els infants amb TDAH poden:

• Tenir dificultats per recordar i seguir instruccions.
• Distreure's amb facilitat per estímuls externs.
• Tenir dificultats per organitzar tasques i activitats.
• Oblidar les activitats quotidianes amb freqüència.
• Perdre objectes.
• Evitar les tasques que requereixen un esforç mental sostingut.
• Cometre errors per distracció.

En ser hiperactius, els infants amb TDAH poden:

• Presentar una activitat motora excessiva.
• Tenir dificultats per romandre asseguts.
• Bellugar-se i enfilsr-se en situacions no apropiades.
• Fer les coses a correcuita en comptes de prendre's el seu temps.
• Parlar excessivament.
• Tenir inquietud interna, «nerviosisme»: moviments de peus i mans, dificultat per realitzar activitats de manera tranquil·la.

En ser impulsius, els els infants amb TDAH poden:

• Cometre errors en les tasques per precipitació o omissió.
• Ser impacients.
• Tenir dificultats per esperar el torn.
• Interrompre amb freqüència.
• Dir coses socialment inapropiades.

A conseqüència d'aquests símptomes, les persones amb TDAH poden tenir una baixa autoestima, dificultats per relacionar-se amb els altres, baixa tolerància a la frustració, canvis freqüents en la conducta i, probablement, problemes d'aprenentatge.

Com poden ajudar els pares i les mares?

La intervenció de la família, i també del centre educatiu, és imprescindible perquè l'infant amb TDAH pugui desenvolupar-se de manera adaptativa al seu entorn, minimitzant les seves dificultats i maximitzant els seus potencials. És important que la família, des d'un principi, pugui entendre què és el TDAH i quines dificultats comporta, per evitar càstigs i culpabilitzacions injustificades.

Alguns consells per a les mares i els pares són: 

• Confirmar el diagnòstic de TDAH amb professionals de la salut amb experiència i capacitació en aquest trastorn.
• Informar-se sobre el trastorn, a través de professionals o de les associacions de TDAH.
• Implicar els familiars més pròxims en el tractament.
• Procurar donar-li un reforç positiu immediat i freqüent.
• Reforçar els seus assoliments i les seves virtuts.
• Mantenir la calma en moments de crisi.
• Evitar la crítica constant i no caure en la confrontació.
• Donar-li suport i mostrar-li afecte i comprensió.
• Ignorar, en la mesura que sigui possible, els seus comportaments negatius.
• Establir límits clars i conseqüències.
• Comunicar-se sempre amb frases en positiu, evitant les frases amb «no».
• Proporcionar-li un entorn estructurat, amb ordre i rutines. 
• Fer servir recompenses duradores i eficaces. Utilitzar la recompensa abans que el càstig.
• Fer tangibles els pensaments i la solució dels problemes.
• Simplificar les regles de la casa.
• Ajudar-lo a fer les coses pas a pas. Ensenyar-li a ser organitzat.
• Assegurar-se que comprèn les instruccions.
• Potenciar la seva autoestima i ajudar-lo a acceptar les limitacions.
• Fomentar les seves habilitats i relacions socials.
• Fomentar la seva autonomia i responsabilitat. 
• Promoure les activitats esportives, artístiques i musicals.
• Educar-lo en la tolerància a la frustració.
• Col·laborar amb el centre educatiu.