www.som360.org/ca

Depressió en infants i adolescents amb malalties cròniques

Reaccions emocionals davant el procés de malaltia
Diana Polo Rangel
Diana Polo Rangel
Psicòloga clínica. Unitat Salut Mental Pediàtrica, Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Laura González Riesco
Laura González Riesco
Psicòloga clínica. Unitat Salut Mental Pediàtrica, Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Les persones amb una malaltia crònica tenen, en general, una pitjor qualitat de vida (Megari, 2013), no només pels problemes físics a què han de fer front, sinó també pel malestar emocional associat. A més, en alguns casos estan exposats a un major risc de desenvolupar símptomes d’ansietat i depressió limitadores (Sziegethy et al., 2014).

Aquest fet és especialment rellevant quan les malalties es manifesten durant etapes vitals de major vulnerabilitat, com són la infància i l’adolescència. Malgrat que la major part d'infants, adolescents i famílies s’adapten als reptes que planteja aquesta nova situació, aproximadament 1 de cada 4 desenvoluparà un trastorn de salut mental associat a la malaltia mèdica, sovint de l’esfera de l’ansietat o la depressió (Shaw i DeMaso, 2020). 

Les reaccions emocionals davant la malaltia són respostes normals (adaptatives en molts casos), esperables i variables. En aquest cas volem destacar la tristesa. Aquesta emoció apareixerà vinculada al procés d’assimilació de la malaltia, en la mesura que la persona n’assumeix la irreversibilitat i les pèrdues associades. En aquest sentit, diversos autors han proposat des del model de dol de Klüber-Ross (1969) o de Worden (2010) que el procés d’adaptació a la malaltia crònica seria equiparable al procés d’assumir diverses pèrdues, relacionades principalment amb la salut, però també amb la independència, el sentit de control, la privacitat, la imatge corporal, algunes relacions interpersonals, l’autoestima, els plans de futur o les rutines familiars.

Distingir els símptomes de depressió en infants amb malalties cròniques

Cal distingir el procés d’adaptació normal i esperat, en què pot haver-hi tristesa per la malaltia, del que seria una depressió major. Per aquest motiu, és important estar atent a l’estat d’ànim de l’infant o adolescent amb una malaltia crònica, per tal de valorar si es tracta d’una resposta esperable, ajustada i proporcionada o bé si el malestar que manifesta és un indicador de risc i, per tant, caldrà la intervenció d’un especialista en salut mental.

Alguns senyals d’alarma que ens poden indicar que estan apareixent dificultats per afrontar el procés de malaltia crònica i que poden ser indici de depressió major serien els següents:

  • Estat d’ànim trist i irritable gran part del temps
  • Sentiment profund de buit i dolor davant la situació que no desapareix
  • Manca d’interès per activitats que abans li agradaven
  • Actitud de claudicació davant la malaltia
  • Abandonament dels tractaments
  • Negativa a anar a les visites mèdiques

Una malaltia crònica representa un repte important per a l’infant o l’adolescent que la pateix. Malgrat que la majoria aconsegueix adaptar-s’hi bé, de vegades el malestar emocional és tan intens, persistent en el temps i difícil de gestionar que provoca símptomes d’ansietat i depressió significatius.

Tanmateix, la malaltia crònica no és necessàriament una experiència traumàtica. Per tant, és imprescindible acompanyar i detectar els senyals de malestar emocional que pot manifestar l’infant o l’adolescent davant la seva situació mèdica, per tal d’oferir-li l’ajuda i el suport necessaris per millorar la seva qualitat de vida, activar les seves fortaleses i fomentar la resiliència davant aquest procés de cronicitat.

Foto de pvproductions - www.freepik.es

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 1 de febrer de 2021
Darrera modificació 1 de febrer de 2021
Diana Polo Rangel

Diana Polo Rangel

Psicòloga clínica. Unitat Salut Mental Pediàtrica, Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Laura González Riesco

Laura González Riesco

Psicòloga clínica. Unitat Salut Mental Pediàtrica, Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Laia Mollà Cusí

Laia Mollà Cusí

Psicòloga clínica. Unitat Salut Mental Pediàtrica, Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Bibliografía
Szigethy, E. , Bujoreanu, S.I. , Youk, A.O. , Weisz, J. , Benhayon, D , Fairclough, D. , Ducharme, P. , Gonzalez-Heydrich, J. , Keljo, D. , Srinath, A. , Bousvaros, A. , Kirshner, M. , Newara, M. , Kupfer, D. & DeMaso, D.R. (2014). Randomized efficacy trial of two psychotherapies for depression in youth with inflammatory bowel disease. Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry , 53(7) , 726–735. https://doi.org/10.1016/j.jaac.2014.04.014
Megari, K. (2013). Quality of life in chronic disease patients. Health Psychol Research , 1(3), e27 https://doi.org/10.4081/hpr.2013.e27
Shaw, R. J. & DeMaso, D. R. (2020). Clinical Manual of Pediatric Consultation-Liaison Psychiatry: Mental Health Consultation With Physically Ill Children and Adolescents. (1ª). Washington, DC: American Psychiatric Association Publishing.

L’aparició d’una malaltia crònica és una experiència que presenta molts reptes, especialment en la infància o l’adolescència: canvis d’hàbits, dificultades en el dia a dia, dolor, dubtes, etc. Aquesta nova situació pot desbordar i afectar emocionalment a qui ho pateix.

En la majoria dels casos, els infants i adolescents s’adapten bé als canvis que suposen conviure amb una malaltia crònica però cal prestar atenció a les reaccions emocionals per valorar si són les esperables o si estem davant un possible risc de desenvolupar una depressió major.

En aquest article, coneixem quines senyals d’alarma ens poden indicar dificultats en la gestió emocional d’una malaltia crònica per poder oferir, als infants i adolescents, un bon acompanyament.

Destaquem

trastorno negativista desafiante
Trastorn negativista desafiant
tdah
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
TDAH en casa
Pautes per a pares i mares
TDAH y altas capacidades
Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat
Mites TDAH
Desmuntem els més comuns
Fracaso escolar
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
La brújula naranja
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)