Comprendre els infants que tenen TDAH

És molt mogut, actiu, despistat, gandul; no fa les coses perquè no vol, només les fa si està motivat; si el renyem, llavors s’hi posa; només funciona amb el crit i el càstig; es mostra desafiant i, si no ho vol fer, no ho fa; el dia a dia és un problema perquè hem de cridar, ens hem d’enfadar i no hi ha manera que puguem tenir un dia tranquil.

Aquestes són algunes de les descripcions del dia a dia que fan els pares i mares que venen a la consulta, preguntant sobre els seus fills i filles i què és el que més els preocupa. Veuen que la pauta que fan servir no els serveix, sovint canvien d’estratègia, et diuen que depèn del dia acaben fent una cosa o una altra, però se senten desbordats perquè no aconsegueixen una rutina satisfactòria i funcional.

Més enllà de parlar de problema de conducta, d’aprenentatge o d’hàbits, és important que sapiguem com podem ajudar aquests infants a sentir-se satisfets, que sentin que no deceben les expectatives dels seus pares i, lluny de l’etiqueta, superin les dificultats i puguin créixer amb una bona autoestima personal.

TDAH, més enllà d’un infant mogut

El TDAH és una immaduresa en el còrtex prefrontal, que afecta entre un 10 i un 20% de la població infantil i adolescent, i que provoca una dificultat molt gran en aquests infants per poder complir amb allò que se’ls demana, siguin hàbits d’autonomia, ordres, activitats acadèmiques o, fins i tot, seguiment en els esports.

El còrtex prefrontal és una àrea del cervell que ens fa de guia en tot allò que fem, com un planificador d’activitats, que fa que puguem continuar concentrats en una tasca sense distreure’ns, que inhibim actes que «no toquen» o que dirigim la nostra atenció al que és irrellevant. És l’àrea del cervell encarregada que recordem allò que hem de fer, que fa que puguem planificar a l’hora de fer-ho, organitzar-nos i, fins i tot, està implicada en la regulació de les nostres emocions quan fem les coses. Així, ens permet fer una cosa encara que ens avorreixi molt. També és l’àrea del cervell que ens permet veure el futur, les conseqüències dels nostres actes, allò que passaria si féssim una cosa o una altra, de manera que puguem escollir fer-la o no, segons ens convingui.

És important que aquests infants sentin que no deceben les expectatives dels seus pares i, lluny de l’etiqueta, superin les dificultats i puguin créixer amb una bona autoestima personal.

En els infants amb TDAH, aquesta àrea del cervell presenta certa immaduresa (s’estima que del voltant d’un 30%), que els dificulta el compliment d’allò que s’esperaria per la seva edat. Simplement, no tenen la maduresa neurològica suficient per poder fer allò que els tocaria.  En diem funcions executives.

Així, a casa poden mostrar actituds com:

• Sovint es queixen per haver de fer qualsevol cosa o no ho fan perquè s’encallen amb allò que els agrada més o els passa per davant.
• S’enfaden quan se’ls posen límits
• No toleren la frustració davant un no o quan les coses no surten com ells volien
• Es mostren desafiants, tossuts, enfadats...
• Les seves emocions són molt exagerades, de manera que quan estan contents estan molt i molt contents, i quan estan enfadats, mostren el seu disgust de manera molt exterioritzada.
• Els costa recordar allò que se’ls ha dit que havien de fer.
• Els costa seguir rutines.
• No ens «senten» si se’ls parla de lluny perquè estan immersos en allò que estan fent i que els agrada molt.

D’altra banda, a l’escola, els mestres solen alertar que:

• No s’apunten els deures a l’agenda.
• Prefereixen jugar que fer els treballs.
• Es desconcentren d’allò que estaven fent i se’ls ha d’avisar sovint.
• Sembla que siguin desafiants perquè s’enfaden per haver de fer allò que no tenen ganes de fer.
• Mostren la seva poca tolerància a la frustració quan una cosa no els surt, perquè no poden regular la seva emoció ni la resposta que donen a aquesta emoció.
• Sovint s’enfaden amb companys i els costa cedir.
• A vegades tenen respostes desproporcionades davant els conflictes.

Entendre i acompanyar els nostres fills amb TDAH

En primer lloc, el més important és que un centre especialitzat en infància i adolescència en faci una valoració. Cal valorar si la causa de les dificultats és que té TDAH o si hi ha algun altre motiu darrere, ja que altres problemes emocionals, com ara una depressió, també poden causar simptomatologia compatible amb aquest trastorn. Dificultats amb l’entorn proper, com ara el bullying, situacions traumàtiques o un entorn familiar desestructurat o que faci patir l’infant també poden provocar aquest comportament. Per tant, és molt important el diagnòstic diferencial per part  d’un professional.

Hem d’ajudar-los i ensenyar-los que poden, que en saben, que se’n sortiran, i, per tant, reforçar sempre allò que fan bé i ajudar-los a créixer amb autoestima personal.

Cal comprendre el nostre fill o filla. Cal entendre que no ho fa perquè no pot, i no perquè no vol. A partir d’aquí, hem de ser el seu acompanyant en les dificultats, el seu planificador, l’hem d’ajudar a inhibir les respostes desafortunades, a regular les seves emocions, a continuar en una tasca i reconèixer la satisfacció que provoca acabar-la, a recordar allò que ha de fer i, sobretot, acompanyar-lo ensenyant-lo que pot, que en sap, que se’n surt, i, per tant, reforçant sempre allò que fa bé i ajudar-lo a créixer amb autoestima personal.

Com? Doncs donant-li les ordres amb afecte, d’una en una, mirant-lo als ulls i acompanyant-lo a fer allò que ha de fer. Com si fos  més petit del que és, perquè, en realitat, en aquesta àrea del cervell és com si fos més petit.  Algunes coses que el poden ajudar són:

• Fer llistes amb el què ha de fer.
• Fer pòsters amb l’horari que ha de seguir, amb les coses obligatòries i les que li agrada fer i que podrà fer després.
• Fer rètols amb aquelles coses que ha d’agafar cada dia (enganxats en llocs estratègics).
• Posar recompenses quan hagi fet allò que ha de fer, en forma de reforçadors socials, activitats plaents, gomets, etc.
• Potenciar la seva autoestima i encoratjar-lo davant els fracassos.
• Felicitar-lo sovint.
• Ajudar-lo en lloc de renyar-lo i castigar-lo (parlar-li del que ha de corregir, i ajudar-lo a corregir-ho)

Els infants amb TDAH solen ser molt creatius, emocionals, divertits, afectius, espontanis, simpàtics, socials ..., i això se’ls ha de valorar moltíssim. Amb el temps, quan el cervell madura, els símptomes es poden convertir en avantatges si han après a gestionar les dificultats i entenen el seu perfil de funcionament.

Així, podran passar  de la dificultat atencional del TDAH,  a la curiositat a l’edat adulta; de la impulsivitat, a la creativitat; i de la hiperactivitat, a l’energia inacabable per aconseguir allò que es proposin.