Claus d'èxit en la inserció laboral de les persones amb problemes de salut mental

Les persones que tenen o han tingut un trastorn mental són un dels col·lectius amb una taxa d’atur més elevada. Malgrat la dificultat que suposa la inclusió laboral, tenir una vida professional satisfactòria és un factor protector de la salut mental. Treballar ens permet sentir-nos útils, part d’una comunitat, ens facilita la relació amb l’entorn i crear una nova xarxa de relacions personals, ens ajuda a estructurar-nos els horaris i a mantenir una vida activa. És a dir, la inclusió laboral s’acompanya d’inclusió social i comunitària evitant així l’aïllament social i personal que sovint pateixen aquestes persones.

Els centres especials de treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb un certificat de discapacitat de més del 33% i en garanteixen la seva integració laboral.

L’objectiu d’un CET és productiu, però la seva funció és social ja que tenen com a finalitat última la integració de les persones treballadores al mercat de treball ordinari.

Els CET tenen un equip de professionals multidisciplinar dedicat a l’ajustament personal i social de les persones treballadores. La seva plantilla està formada com a mínim d’un 70% de persones treballadores amb discapacitat.

Treballar en un CET suposa l’oportunitat d’adaptació de determinants aspectes laborals, però cal tenir en compte que existeix un contracte de treball i, per tant, una exigència de productivitat i compromís amb un compliment responsable de les tasques laborals assignades.

Hi ha alguns aspectes clau per a què la inclusió laboral de persones amb trastorn mental sigui un èxit des del punt de vista del treballador:

1. Abans de començar el repte de la inclusió laboral cal que les persones siguin autònomes en aspectes bàsics com la cura personal de l’aspecte, el compliment d’horaris, capacitat de comunicació i relació amb l’entorn adequats, etc.
2. És fonamental que en el moment d’iniciar el procés d’inserció la persona tingui una certa estabilitat emocional, sobretot en les relacions interpersonals. En el món laboral cal tenir una bona resposta en situacions de pressió o conflicte que de manera ocasional es puguin presentar. O bé tenir capacitat per demanar ajuda per afrontar-les. L’entorn laboral de vegades pot ser incert o ambigu i cal desenvolupar la capacitat d’adaptar-nos-hi.
3. Cal tenir molta motivació personal. Un cop s’aconsegueix una oportunitat laboral, cal mantenir-la, per això és necessari que la motivació sigui intensa. Abans d’adquirir un compromís laboral cal haver valorat quins són els interessos personals i si la situació personal permetrà complir amb els requisits dels llocs de treball.
4. Hem de conèixer les capacitats, habilitats i competències pròpies per poder seleccionar un activitat laboral que permeti  la persona estar còmoda. Hem de tenir en compte també que sempre hi ha possibilitat de desenvolupar-les i millorar-les. Totes les persones tenim capacitat per a treballar, només cal esbrinar en quin lloc de treball és més adequat i quin suport necessitem. Cal que les nostres expectatives laborals s’ajustin a les nostres possibilitats.
5. Hem de treballar conjuntament per una òptima adaptació. Les persones professionals que acompanyen en el procés volen ajudar i empoderar les persones, però cal que un mateix confiï en les seves possibilitats i que es treballi amb fluïdesa.

És fonamental l’autolideratge en el camí cap a la inclusió laboral, alhora que una actitud de millora continua. Tanmateix, la responsabilitat és compartida amb l’equip professional que l’acompanya en el procés. La clau de treball d’aquest equip, des de la nostra experiència, és la de treballar des de la vocació en una doble vessant: la vocació d’ajuda a la persona amb problemàtica de salut mental i el foment de la vocació professional per la tasca realitzada per part d’aquesta persona.

L’èxit professional està en funció de la capacitat per a facilitar:

• Vincles, establint relacions que fomentin l’empoderament construint un esperit de vàlua personal.
• Orientació i suport davant de qualsevol situació vital.
• Corresponsabilitat a través de la participació activa en el dia a dia del CET i donant valor a la feina que realitzen.
• Acompanyament per part del personal tècnic en el desenvolupament de les tasques del lloc de treball, així com acompanyament psicosocial per tal de mantenir en equilibri els factors socioemocionals i oferir suport en altres aspectes de la vida.
• Competències i formació adaptada i individualitzada segons la tasca desenvolupada.
• Inclusió i sentit de pertinença amb el CET, valorar positivament formar part de l’entorn laboral que l’envolta.
• Obertura i flexibilitat per implantar mesures que ajudin a conciliar vida personal i laboral, fomentant el tracte igualitari en drets i deures.