Estratègies d’autocura per als professionals de la salut

L’estudi MINDCOVID mostra una elevada afectació en salut mental dels professionals sanitaris. Segons descriuen, pràcticament la meitat de professional estan en situació de risc, essent el més prevalent els símptomes depressius (28%), d’ansietat (22,5%), d'estrès posttraumàtic (22%), o idees de suïcidi (3,5%).

La pandèmia ha impactat clarament amb la salut mental dels professionals sanitaris, però ja es podia considerar que era una professió de risc. Però no podem oblidar que, ja abans de la pandèmia, els professionals sanitaris presentaven unes xifres molt elevades en risc en salut mental i en síndrome del treballador cremat, també conegut com a burnout.

Depenent de l'àmbit o de l'especialitat, el percentatge de burnout oscil·lava (abans de la COVID-19) d’un 20 a un 80% dels professionals, és a dir, 1 de cada 5.

El síndrome del treballador cremat té un elevat impacte, no només a nivell personal augmentant el risc en salut física i mental, sinó també a nivell de qualitat assistencial cap a les persones ateses.

Està clar que en el desenvolupament d’aquestes xifres hi convergeixen diferents factors, personals, organitzatius i estructurals.

Les persones estudiants de medicina presenten també un alt nivell de símptomes psicopatològics, estrès i burnout. Aquest fet es deu a un sumatori de causes, que van des dels mateixos criteris de selecció per entrar al grau, exigint-se una qualificació molt alta, alt nivell d'exigència acadèmica o contacte proper amb la malaltia i mort, tot això associat a una certa resistència a demanar ajut. Diversos estudis mostren que hi ha un correlat entre el una mala salut mental en el període d’estudiant, durant residencia i exercici professional.

És fonamental que els estudiants de medicina, estudiants de professions sanitàries i, en general, els professionals sanitaris incorporin estratègies de prevenció en salut mental i d’afrontament de situacions potencialment estressants, inherents a la pràctica professional.

Aquesta hauria de ser una competència garantida en la formació, però tal comenta Frederic Hafferty,  moltes de les parts més crucials i crítiques en el desenvolupament dels professionals depenen d'un aprenentatge no formal o de l'atzar, molt dependents del currículum ocult. Malgrat ser una part fonamental de les professions sanitàries no necessàriament estem garantint que es realitzi, de forma homogènia, estructurada i formal.

Els beneficis del mindfulness en professionals sanitaris

S’han desenvolupat nombrosos programes per millorar l’estat de salut mental dels estudiants i professionals, i un dels que ha mostrat millors resultats, han estat els programes basats en l’atenció plena.

El mindfulness és una pràctica que combina intervencions estructurades formals i informals centrades a prestar atenció d’una manera particular: a propòsit, en el moment present i sense judici. L’atenció plena consta de dos components: l’autoregulació de l’atenció i la forma en què s’enfronta a les experiències.

El mindfulness por tenir 3 àmbits d’aplicació en els professionals sanitaris:

• Per ajudar a gestionat l’estrès i l’impacte emocional relacionat amb les professions sanitàries.
• Per millorar competències relacionades amb una millor pràctica clínica, com l’empatia, l’escolta activa o la compassió.
• Per identificar les persones ateses que es podrien beneficiar del mindfulness, així com promoure explícitament la seva pràctica.

L’estudi «Effectiveness of a Mindfulness-Based Programme on Perceived Stress, Psychopathological Symptomatology and Burnout in Medical Students», mostra com un programa de mindfulness produeix una milloria clara en la simptomatologia psicopatològica i la gestió de l’estrès, produint-se en canvi pocs canvis en el burnout acadèmic.

Les professions sanitàries són, doncs, professions de risc i la pandèmia ha suposat una sobrecàrrega afegida. Ara és un bon moment per detectar aquelles estratègies que funcionen millor, tant preventives com quan ja hi ha una afectació.

Però entre els aprenentatges de la pandèmia està el fer-nos conscients de la necessitat de normalitzar i d’incorporar estratègies de gestió de la salut mental en tots els professionals sanitaris. I potser l'estratègia més potent per humanitzar l'atenció sanitària a les persones seria tenir professionals ben cuidats i estudiants amb competències d’autocura incorporades.