Facilitar el dia a dia a les persones amb dificultats funcionals

«Vosaltres sou els que ajudeu la gent a aconseguir feina?»; «La meva veïna porta el seu fill a un lloc on juguen amb ell», «Tu ets qui entreté la meva mare a la residència, no?». Els terapeutes ocupacionals segur que hem sentit alguna d'aquestes frases quan se'ns pregunta per la nostra professió. I res més lluny de la realitat.   

Els terapeutes ocupacionals som professionals preparats per valorar, diagnosticar, identificar, prevenir i tractar problemes relacionats amb l'ocupació (autocura, productivitat i oci) de les persones, les famílies o els grups afectats per un problema de salut que interfereix directament en el seu grau d'autonomia. És a dir, la funció del terapeuta ocupacional és facilitar que una persona amb dificultats funcionals (físiques, cognitives o emocionals) pugui participar en les activitats quotidianes rellevants en la seva vida.

«Només cal preparar-nos perquè puguem tenir la nostra pròpia veu i espai»

Llegeix més

Però, què diferencia un terapeuta ocupacional d'un altre professional? El terapeuta ocupacional està especialitzat en l'anàlisi exhaustiva de les activitats, des dels processos cognitius que inicien una acció (què vull fer?, com ho faré?, quin resultat vull obtenir?), al moviment d'aquesta acció (patró de moviment). D'aquesta manera, podem valorar quina problemàtica hi ha, quins aspectes hem de treballar per obtenir el major grau d'autonomia possible i si és necessari incorporar-hi algun suport.

La funció del terapeuta ocupacional és facilitar que una persona amb dificultats funcionals (físiques, cognitives o emocionals) pugui participar en les activitats quotidianes rellevants en la seva vida. 

Tot aquest reentrenament o rehabilitació es basa en una idea principal –que és la base de la teràpia ocupacional–: l'atenció centrada en la persona (ACP), és a dir, què vol l'usuari i què és important per a ell. Així, qualsevol intervenció que fem està enfocada des dels interessos de la persona, que és alhora una manera d'aconseguir un vincle més gran amb el tractament rehabilitador. Per això, realitzem no sols intervencions físiques o psíquiques, sinó també socials, amb activitats comunitàries.

La teràpia ocupacional en personas amb TEA

A la Unitat hospitalària especialitzada en discapacitat intel·lectual del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, hem adaptat els processos de rehabilitació de les persones amb TEA i diversitat funcional, que habitualment cursen un trastorn de conducta. Per a això, amb l'equip educatiu, hem dut a terme una readaptació del model educatiu Teacch (model per millorar el desenvolupament social, comunicatiu i de la conducta dels infants amb TEA), amb la intenció d'estructurar les activitats diàries de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Tractaments basats en l’evidència per als trastorns de l’espectre de l'autisme

Ir al artículo

Aquesta estructura i ordre diari permeten anticipar els esdeveniments que vindran en un futur pròxim i mitiguen l'angoixa que produeix en les persones amb TEA la incertesa a les situacions desconegudes. D'aquesta manera, es genera un espai (no ha de ser exclusivament físic) en el qual poden adaptar-se millor a les variacions, millorar així la seva flexibilitat i adaptabilitat i disminuir conductes disruptives.

Des de la visió de la teràpia ocupacional, identifiquem aquelles habilitats i interessos que aquestes persones ja presenten, per usar-los com a mitjà per desenvolupar l'aprenentatge de noves habilitats que millorin les seves destreses d'execució, planificació i acompliment en altres àrees de la seva vida, extrapolant aquests coneixements a moments i activitats diferents.

La importància de l'entorn de la persona atesa

Per a la teràpia ocupacional és important veure l'individu com un ésser holístic a qui influeix de manera constant l'entorn físic i social. A vegades l'autonomia d'una persona no sols depèn de les seves habilitats o capacitats, sinó de les oportunitats d'explorar-les. Així, un edifici sense accés a cadira de rodes o amb portes estretes per on no pot passar; estris de cuina no adaptats; activitats d'oci poc flexibles per a persones amb diversitat funcional, etc., fan que un individu perdi autonomia.

Som el que fem i quan se'ns nega el «fer» perdem el nostre «ser».

En aquest sentit, una altra de les funcions dels terapeutes ocupacionals és oferir-los, amb adaptacions quan cal, l'oportunitat de participar en aquelles activitats que són importants per a la persona i que li confereixen identitat, ja que, al cap i a la fi, som el que fem i quan se'ns nega el «fer» perdem el nostre «ser». Partint d'aquesta premissa, treballem amb les persones alguns aspectes que interfereixen en el dia a dia, com per exemple la regulació emocional, l'acceptació de la frustració, els temps d'espera, la psicomotricitat fina i gruixuda o les habilitats socials, i ho posem en pràctica en activitats de la comunitat. D'aquesta manera, procurem preparar els usuaris perquè puguin afrontar amb la major autonomia possible totes les ocupacions del dia a dia.

Res de tot això no seria possible sense el treball col·lectiu d'un equip multidisciplinari, format per diferents professionals (integradors socials, educadors socials, psicoterapeutes i terapeutes ocupacionals), que col·laborem i compartim els coneixements per garantir que les persones que atenem aconsegueixin el benestar en tots els àmbits.