Influeixen els hàbits alimentaris en la presència de TDAH?

Prop d'un 3,4% dels nens i adolescents de tot el món estan afectats per un trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). Es tracta d'un dels trastorns psiquiàtrics més comuns a la primera infància i adolescència, i les seves conseqüències es poden allargar fins a l'edat adulta. El TDAH es manifesta principalment amb hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d'atenció.

L'origen d'aquest trastorn és multicausal i hi poden estar involucrats els següents factors:

• Factors genètics: s'ha comprovat que l'heretabilitat del TDAH és del 76%.
• Factors ambientals: s'han relacionat aspectes com la prematuritat i el baix pes en el naixement; l'exposició al tabac, l'alcohol i altres drogues durant la gestació, així com de substàncies com el plom i el zinc; amb traumatismes craneoencefàlics moderats i greus a la primera infància, així com patir infeccions del sistema nerviós central (SNC).
• Factors de risc psicosocial.

Fins ara no hi ha evidència científica que mostri una relació directa entre l'alimentació i el desenvolupament del TDAH, segons la Guia de Pràctica Clínica sobre el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat en Nens i Adolescents. Alguns estudis científics han relacionat alguns patrons dietètics, com el consum d'aliments processats o el baix consum de fruites i verdures, amb els símptomes del TDAH, però no es pot considerar que hi hagi estudis concloents. També se sap que un patró alimentari desequilibrat pot conduir a deficiències en nutrients essencials per al desenvolupament cognitiu i físic com el ferro, el zinc, el magnesi o els àcids grassos omega-3 i que semblen tenir un paper essencial en l'etiologia del TDAH.

El 2017 es va dur a terme el primer treball científic que abordava la relació entre la dieta mediterrània i el TDAH, dirigit pel Dr. José Ángel Alda, cap de secció al Servei de Psiquiatria de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, i Maria Izquierdo Pulido, professora de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, ​​i publicat a la revista Pediatrics.

En aquest treball s'hi destacava que els patrons alimentaris de la dieta mediterrània poden estar relacionats amb un diagnòstic menor del TDAH. A l'estudi hi van participar 120 nens i adolescents, 60 d'ells diagnosticats de TDAH i els altres 60 com a grup de control. En el seguiment es va comprovar que els nens que presentaven TDAH ingerien amb més freqüència menjar ràpid i consumien més dolços i begudes ensucrades que els nens que no tenien aquest trastorn.

Les conclusions de l'estudi suggerien el paper d'alguns hàbits alimentaris inadequats en el desenvolupament del TDAH, tot i que es puntualitzava la necessitat de continuar investigant per saber si hi ha una relació causa-efecte. És a dir, determinar si els nens amb TDAH tenen símptomes més greus pel fet de seguir una alimentació inadequada o si és el trastorn el que els porta a menjar un excés de greixos i sucres, per l'elevada impulsivitat que els impedeix fer una elecció adequada d'aliments.