Tenir cura de la salut mental a la feina

El treball és un dels rols centrals a la vida de les persones, no només perquè permet satisfer les necessitats bàsiques i econòmiques, sinó també perquè li dediquem moltes hores, té una funció social i socialitzadora, permet la realització personal i està interrelacionada amb altres àrees de la vida, com la família i el lleure. Per això és tan important la promoció del benestar laboral, la salut i el benestar emocional als llocs de treball.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que el 15% dels adults en edat laboral tindran un problema de salut mental en algun moment de la seva vida i sabem que moltes persones amb trastorn mental són excloses del mercat laboral. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2020 la taxa d’ocupació de les persones amb un grau de discapacitat reconegut per motius de salut mental a Espanya només era del 17,1%.

L'OMS i el National Institute for Health and Care Excellence (NICE) han elaborat sengles guies de recomanacions per a la promoció de la salut mental i el benestar emocional a la feina, prevenir l’aparició de trastorns mentals i donar suport a les persones amb problemes de salut mental perquè s’incorporin o tornin al mercat laboral.

Ambdós organismes posen el pes en els plans, polítiques i pràctiques organitzacionals, sent l’organització qui ha d’identificar i prendre mesures per reduir els riscos psicosocials del lloc de treball i els seus efectes negatius, implicant en aquest procés les mateixes persones treballadores. Les mesures organitzacionals de tipus psicosocial podran estar adreçades a tots els treballadors (universals) o ser més selectives i orientades a perfils concrets. L'OMS destaca com a principals perfils de risc sobre els quals és important intervenir les persones treballadores dels àmbits de la salut, humanitari i emergències, i les persones que ja tenen un problema de salut mental. En aquest darrer cas, fer adaptacions laborals està recollit en els principis internacionals de drets humans.

Algunes de les recomanacions del NICE a les organitzacions per crear ambients de treball positius, inclusius i de suport són:

• Augmentar els coneixements bàsics en salut mental a la feina.
• Fomentar el suport entre iguals (peer support).
• Donar suport a les persones que gestionen i atenen els treballadors.
• Animar les persones treballadores a reconèixer i prendre mesures per prevenir la discriminació al lloc de treball.
• Prendre consciència que el benestar laboral depèn tant de factors del propi lloc de treball com de la discriminació i l'estigma social.
• Promoure una bona comunicació i compromís amb els empleats.

Les orientacions recullen la importància de capacitar els gestors de les organitzacions per millorar els seus coneixements, actituds i comportaments, i també de capacitar les persones treballadores amb nocions i sensibilització en salut mental, millorant així també les actituds estigmatitzants. Perquè la capacitació i la formació sigui efectiva, cal que l’organització asseguri que disposen de temps suficient per realitzar les formacions més rellevants.

Les formacions per al personal gestor, segons el NICE, haurien d'incloure:

• Formació continuada sobre la línia de gestió i habilitats comunicatives.
• Continguts, eines, habilitats i recursos per prendre més consciència de la salut mental i benestar laboral, promocionar el benestar emocional a la feina, millorar la comunicació entre les direccions i les persones treballadores, incloent la gestió de personal en remot.

També són recomanades les intervencions psicosocials individuals, que permetin a les persones treballadores desenvolupar habilitats de maneig de l’estrès, promoure una salut mental positiva i reduir el malestar emocional. Però aquestes mesures individuals no haurien de substituir les estratègies organitzatives per a la reducció d’estressors laborals ni orientar-se a l'augment de la productivitat al lloc de treball, tal com alerta el NICE. L’activitat física basada en l’oci i el temps lliure també està recollida en les recomanacions de l’OMS per millorar el malestar emocional i promoure la salut de les persones treballadores.

Les mateixes organitzacions poden informar els seus treballadors dels serveis (interns i externs) als quals poden acudir en cas de tenir malestar emocional o un trastorn mental. I una bona pràctica seria establir acords amb aquests agents externs i proveïdors de serveis per afavorir l’accés dels empleats als suports oferts, que poden incloure plans i kits d’eines.

Les persones que es reincorporen a la feina després d'una absència motivada per problemes de salut mental necessitaran no només atenció clínica de salut mental, sinó també atenció adreçada a la feina. De la mateixa manera, perquè les persones amb trastorn mental aconsegueixin i mantinguin una ocupació, cal establir estratègies dirigides a la recuperació que millorin la seva inclusió laboral, com podria ser l’ocupació amb suport.

L’objectiu de totes aquestes recomanacions és promoure el benestar laboral, prevenir problemes de salut mental i oferir suports a la recuperació quan ja han aparegut. I per això cal una aposta ferma de les organitzacions per millorar les seves polítiques, plans i actuacions a favor d'una cultura organitzacional del benestar.