Pregunta a l'expert

Depèn de la persona i del tipus de feina. Per exemple, si la persona amb TDAH té cursada una discapacitat i vol optar a una feina en què es requereix tenir-la, doncs l'haurà d'especificar. Et diria que és molt subjectiu i ha de ser la persona qui ho valori i decideixi si dir-ho serà beneficiós o no.

Habitualment per les seves distraccions contínues, la manca d'organització, la impulsivitat, i perquè interromp contínuament les converses o parla fora de torn.

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) s'inicia a la infància i els seus símptomes van evolucionant a mesura que la persona va madurant. Sabem que a l'adolescència els símptomes persisteixen en gairebé el 70% de les persones afectades i a l'edat adulta, al voltant del 40%. Els símptomes d'hiperactivitat i impulsivitat disminueixen més, mentre que els de manca d'atenció amb prou feines es modifiquen amb el pas dels anys.

Analitzant què és el que porta a la frustració i determinant si depèn de tu i pots canviar-ho perquè vagi disminuint. I intentant que no repercuteixi en la feina, intentant compartimentar.

Quan un adolescent amb TDAH entra a l'edat adulta es troba en una etapa de canvi i ha de fer front a nous reptes com, per exemple, gestionar de manera autònoma els diners. A alguns els costa estalviar, a d'altres tot al contrari, però és important ajudar-los i supervisar-los. A nivell acadèmic, el repte és decidir quins estudis superiors faran o bé de què volen treballar. Se'ls pot ajudar a veure quines opcions tenen, què els motiva o què els agradaria fer, a preparar el currículum tenint en compte quins aspectes són importants i quins no.

A les persones amb TDAH que s'inicien al món laboral els diria que tinguin paciència, que apuntin els aspectes importants a recordar o memoritzar; és a dir, que es facin autoinstruccions. Si els costa gestionar el temps, que busquin estratègies, que demanin ajuda quan detectin dificultats i no deixin que es converteixin en un problema més gran. D'altra banda, també és important desconnectar després de l'horari laboral.

El centre de salut mental infantil i juvenil fa la derivació a la xarxa d'adults. En alguns centres hi ha programes específics per fer una transició adequada cap a centres d'adults. Com que la persona afectada és major d'edat, és ella qui decidirà si continua o no el tractament.

No és una obligació, depèn de cada persona. Si els ho dius, explica'ls com t'afecta el teu TDAH, tant els aspectes positius com els negatius, i en què et poden ajudar.

EL TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament i els seus símptomes s'inicien a la infància. És un dels trastorns que s'atén amb més freqüència als centres de salut mental infantils i juvenils.

Ha d'escoltar-la, animar-la en els moments difícils, ser la seva xarxa de seguretat i no jutjar els seus fracassos. L'ha d'ajudar a fer front als reptes del món adult i laboral.