Pregunta a l'expert

Quan un adolescent amb TDAH entra a l'edat adulta es troba en una etapa de canvi i ha de fer front a nous reptes com, per exemple, gestionar de manera autònoma els diners. A alguns els costa estalviar, a d'altres tot al contrari, però és important ajudar-los i supervisar-los. A nivell acadèmic, el repte és decidir quins estudis superiors faran o bé de què volen treballar. Se'ls pot ajudar a veure quines opcions tenen, què els motiva o què els agradaria fer, a preparar el currículum tenint en compte quins aspectes són importants i quins no.

A les persones amb TDAH que s'inicien al món laboral els diria que tinguin paciència, que apuntin els aspectes importants a recordar o memoritzar; és a dir, que es facin autoinstruccions. Si els costa gestionar el temps, que busquin estratègies, que demanin ajuda quan detectin dificultats i no deixin que es converteixin en un problema més gran. D'altra banda, també és important desconnectar després de l'horari laboral.

El centre de salut mental infantil i juvenil fa la derivació a la xarxa d'adults. En alguns centres hi ha programes específics per fer una transició adequada cap a centres d'adults. Com que la persona afectada és major d'edat, és ella qui decidirà si continua o no el tractament.

No és una obligació, depèn de cada persona. Si els ho dius, explica'ls com t'afecta el teu TDAH, tant els aspectes positius com els negatius, i en què et poden ajudar.

EL TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament i els seus símptomes s'inicien a la infància. És un dels trastorns que s'atén amb més freqüència als centres de salut mental infantils i juvenils.

Ha d'escoltar-la, animar-la en els moments difícils, ser la seva xarxa de seguretat i no jutjar els seus fracassos. L'ha d'ajudar a fer front als reptes del món adult i laboral.

No hi hauria d'haver diferències. A la pràctica, la diferència és que la persona afectada és adulta i és qui pren les decisions sobre la seva salut: si pren tractament farmacològic o no, el tipus de fàrmac que prefereix, etc., i la opinió de la família no hi té cabuda.

És difícil de respondre. Penso que el món laboral s'ha d'actualitzar en aquest aspecte i veure les potencialitats de les persones amb TDAH, la seva creativitat, el seu esforç diari i altres característiques, que són necessàries per a les feines del present i del futur. Les persones amb TDAH són grans innovadores.

Els suports depenen de les necessitats, de les característiques del noi o la noia. Alguns necessiten seguiment psicopedagògic per organitzar-se les tasques, d'altres necessiten aprendre a utilitzar les tècniques d'estudi o bé rebre orientació per encaminar-se cap a nivells d'estudis superiors o al món laboral. Per saber com guiar-los, és important escoltar-los i donar-los veu en el procés d'aprenentatge.

Sí, sent realista, analitzant que realment la pot fer i adquirint els coneixements per fer-la.