Com ajudar un adolescent amb TEA a socialitzar

L’ús del lleure és molt variat entre adolescents amb TEA, però en moltes ocasions les escasses relacions socials poden estar lligades a la dificultat per implicar-se en activitats extraescolars, associacions esportives o culturals o altres activitats organitzades.

A l’igual que els adolescents de desenvolupament típic, els adolescents amb TEA passen molt temps realitzant activitats lliures, sent mirar la televisió l’activitat més freqüent. Pel que fa a diferències amb la resta d’adolescents, destaca que els adolescents amb TEA passen més temps implicats en tasques solitàries (mirant la televisió, usant l’ordinador o llegint) i menys temps realitzant activitats socials. Aquest patró és més freqüent en adolescents amb TEA que a més tenen discapacitat intel·lectual o que presenten dificultats de conducta comòrbides, en comparació amb adolescents amb TEA sense aquestes comorbiditats. Els adolescents amb TEA amb més habilitats per iniciar i mantenir converses amb altres mostren més intercanvis socials i participen més en activitats de grup.

En el cas de les noies adolescents amb TEA, hi ha algunes similituds pel que fa a la gestió del lleure comparades amb els homes amb TEA. En estudis qualitatius realitzats a pares i mares, destaquen una gran necessitat d’estructuració de la rutina i resistència a introduir-hi novetats. De la mateixa manera, poden presentar molta dificultat en la transició a altres activitats quan estan realitzant les seves activitats preferides, fet que pot provocar que arribin a tenir alteracions conductuals o bloquejos en aquestes circumstàncies. Moltes vegades hi ha una sola activitat que volen realitzar, no podent diversificar les opcions per ocupar el temps lliure. En les adolescents, pot aparèixer un interès excessiu en l’ús de noves tecnologies. Aquest ús, pot estar lligat a intentar relacionar-se amb iguals, tal com ho fan els adolescents de desenvolupament típic, però les adolescents amb TEA, tenen moltes dificultats per interpretar el contingut dels missatges, fins i tot contextualitzar alguns elements gràfics com emoticones, el que genera nombrosos malentesos en les interaccions. En altres casos, desenvolupen un interès excessiu per alguna celebritat, o per youtubers o influencers. Aquestes aficions poden ser compartides amb noies de desenvolupament típic; no obstant, destaca el caràcter circumscrit, limitat i la intensitat de l’interès en les noies amb TEA.

Les noies amb TEA poden tenir un elevat desig de socialitzar, la qual cosa és un aspecte positiu; no obstant, això pot portar-les a iniciar contactes amb persones desconegudes, per exemple en xarxes socials, amb els riscos que això implica.

Recomanacions per afavorir les habilitats de relació i solució de conflictes:

• Afavorir estratègies d’interacció i comunicació social. Aquest treball pot requerir la intervenció de professionals especialitzats, però també es pot afavorir des de l’entorn familiar i escolar. Entrenar en habilitats de conversa pot ser molt útil per a que l’adolescent pugui relacionar-se amb el seu grup d’iguals.
• Afavorir activitats d’oci i temps lliure apropiades que permetin tenir trobades amb altres adolescents, ja sigui amb activitats organitzades o trobades informals. En aquestes situacions pot ser necessari ajudar a l’adolescent a iniciar acostaments i integrar-se al grup.
• Davant situacions de conflicte interpersonal, és important ajudar a l’adolescent a saber mantenir la calma, identificar el problema i les seves emocions, buscar alternatives de solució i posteriorment posar a prova aquesta alternativa i valorar-la.
• En el cas de les noies amb TEA, les mateixes recomanacions que per als nois són útils. Es recomana a més, ajudar-les a interpretar actituds verbals i no verbals més subtils, indicadores de conflicte, que poden aparèixer en les relacions entre noies. D’altra banda, és important que aprenguin estratègies simples de sol·licitud d’ajuda, i facilitar la identificació de persones del seu cercle de confiança en els diferents àmbits on es moguin, de manera que aquestes persones puguin ajudar-les en situacions socials que no puguin o sàpiguen gestionar soles.
• Afavorir també estratègies d’ús segur de les xarxes socials, a més d’introduir actituds i temàtiques «esperables»  i «no esperables» en les mateixes.
• En algunes situacions pot ser útil l’ús de guions socials, que són descripcions explícites de la seqüència de passos que cal realitzar en una situació concreta. Aquesta estratègia ajuda a saber com comportar-se i saber què s’espera d’ells en una situació determinada. Per exemple, en el cas d’una festa d’un amic, es pot fer explícit que cal saludar, que cal menjar o beure alguna cosa i alhora mantenir una conversa. 

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»