www.som360.org/ca

La soledat en els equips educatius

Recomanacions per detectar i reduïr la soledat dels docents
Cisa Llopis Carbajo
Cisa Llopis Carbajo
Psicòloga experta en Intervenció Social. Coordinadora tècnica.
SOM Salud Mental 360
soledad equipos educativos

Tothom pot sentir-se sol alguna vegada, estant sols o envoltats d’altres persones, i és important reconèixer els signes de soledat per poder actuar-hi l’abans possible, doncs la soledat de llarga durada pot comportar problemes de salut físics i mentals.

Segons la Education Support, el 40% dels adolescents i joves d’entre 16 i 24 anys se senten sols molt sovint. Aquesta dada també és consistent amb la publicada en l’Informe España 2020: el 31% dels joves menors de 30 i el 18% del qui tenen entre 30 y 60 anys a la Comunitat de Madrid se sentien sols abans de la pandèmia.

Els centres educatius poden ser un bon espai de detecció de la soledat de les persones que conformen els equips educatius, doncs són espais de socialització i en que s’hi poden generar relacions de confiança, suport i ajuda. Alhora, és cabdal poder tenir cura de la salut mental dels professionals d’aquest àmbit per tal de mantenir un sistema educatiu pròsper.

La Education Support, en col·laboració amb la Mental Health Foundation, senyalen a la seva guia Loneliness: guide for teachers and education staff algunes de les implicacions físiques (hipertensió, colesterol alt, problemes digestius, augment de pes o mancances en l’autocura) i mentals (ansietat, depressió, problemes de son, sentiments de malestar o aïllament social) de la soledat de llarga durada. També distingeix entre sis tipus de soledat:

  • Soledat transitòria, que acostuma a donar-se vinculada a canvis temporals en el nostre entorn, relacions circumstàncies personals.
  • Soledat situacional, relacionada amb situacions en que les nostres circumstàncies canvien o ja no satisfan les nostres necessitats (per exemple, quan trobem dificultats per fer noves amistats després d’anar a viure a una ciutat diferent).
  • Soledat crònica, aquell sentiment de soledat que persisteix durant molt de temps, i que acostuma a ser conseqüència de situacions de soledat transitòria o situacional prèvies.
  • Soledat social, relacionada amb una manca de relacions socials i que pot ser accentuada per sentiments d’ansietat socials, timidesa o baixa autoestima.
  • Soledat emocional, quan es dona la pèrdua o absència d’una persona important amb qui es té una relació significativa, com podria ser una parella o una amistat molt estreta i íntima.
  • Soledat existencial, o el sentiment de desconnexió del altres, de que la vida està buida i sense significat. De vegades es dona vinculada a moments de crisi o d’esdeveniments traumàtics.

Per tal de reduir tots aquests sentiments de soledat que poden tenir en algun moment de la seva vida els professionals de l’àmbit educatiu, la guia proposa algunes estratègies personals com ara:

  • Reflexionar sobre els motius del sentiment de soledat, identificar-lo.
  • Parlar amb algú de com s’està sentint.
  • Reconnectar amb un mateix (practicant alguna afició com ara escriure un diari, per exemple).
  • A la feina, participar en activitats socials (com pot ser l’hora de l’esmorzar o dinar) i connectar amb altres adults durant les pauses.
  • Participar en activitats grupals fora de la feina (en un centre cívic, fent voluntariat, clubs de lectura, grups excursionistes, etc.).

També poden ser d’utilitat introduir estratègies a les organitzacions educatives com podrien ser el mentoring o posar en pràctica noves formes de treball en equip que facilitin la connexió entre els membres, o els grups d’ajuda mútua.

Però per poder posar en marxa aquestes accions, és important batre l’estigma que envolta a la soledat i al malestar emocional y psicològic. Per fer-ho, és important que els equips educatius estiguin ben informats sobre la matèria i es desmuntin els mites que existeixen sobre la soledat. També tenir cura uns dels altres i preguntar com estem i com ens sentim, per tal de crear espais i ambients de confiança per parlar de la soledat. Parlar de forma honesta del malestar i el sentiment de soledat propis (ja sigui de forma pública o anònima), també pot ser d’ajuda per a altres persones que se senten soles.

Les persones dels equips educatius poden sentir-se soles, i és important que les organitzacions educatives i tots els professionals dels centres puguin detectar la soledat pròpia i la dels companys, recollir-la i actuar-hi.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 3 de gener de 2023
Darrera modificació 3 de gener de 2023
Cisa Llopis Carbajo

Cisa Llopis Carbajo

Psicòloga experta en Intervenció Social. Coordinadora tècnica.
SOM Salud Mental 360

Destaquem

TDAH y altas capacidades
Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat
Historia TDAH
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Testimonio Anna TDAH
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Niño estudiando concentrado
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Consumo de sustancias
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
TDAH y sueño
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
dieta mediterranea tdah
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)