www.som360.org/ca

La necessària mirada de gènere sobre la psicosi

Aspectes específics dels trastorns psicòtics en les dones
Judith Usall i Rodié
Dra. Judith Usall i Rodié
Psiquiatra Sènior del Centre de Salut Mental d'Adults de Cornellà. Coordinadora del grup Etiopatogènia i Tractament dels Trastorns Mentals Greus
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Regina Vila Badia
Dra. Regina Vila Badia
Psicòloga postdoctoral del grup MERITT. Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

El gènere influencia tots els aspectes relacionats amb la salut mental d’una persona: les situacions estressants que poden precedir l’inici d’un trastorn, l’expressió simptomatològica, la conducta a l’hora de demanar ajuda, com serà atesa en el sistema de salut, el suport social que rebrà, l’estat socioeconòmic, les expectatives i tots els altres factors que poden interactuar en la vulnerabilitat individual. I també juga un paper important en les expressions del malestar i en les definicions de normalitat i patologia.

Diversos estudis han revelat diferències entre homes i dones en la prevalença, l’etiologia, la presentació, el curs i el tractament dels diferents trastorns mentals. Alguns d’ells s’han relacionat amb l’embaràs, el part, el cicle menstrual i la menopausa, aspectes propis de les dones, que fan que el gènere sigui una variable que cal tenir present. Per tant, és important posar perspectiva de gènere en l’abordatge dels diferents trastorns mentals.

Diagnòstic dels trastorns mentals en dones

Si tenim presents aquestes diferències, cal tenir en compte com els trastorns i els tractaments poden afectar de manera diferent les dones i els homes. En aquest sentit, és necessari que el professional faci preguntes específiques per a dones i per a homes per obtenir la informació més rellevant i detallada i poder oferir un abordatge terapèutic més eficaç.

En el cas de les dones, per poder fer un bon diagnòstic i tractament, és important tenir informació i preguntar sobre aquests aspectes: 

  • Fase del cicle menstrual
  • Anticonceptius orals
  • Embaràs
  • Període de postpart i alletament
  • Avortament
  • Infertilitat
  • Perimenopausa i menopausa (natural o quirúrgica)
  • Fàrmacs: tractament hormonal i fàrmacs sense recepta (complements)
  • Avaluació de la dieta
  • Hàbits tòxics: abús de fàrmacs
  • Antecedents psiquiàtrics familiars: història familiar de la síndrome premenstrual i de la depressió postpart
  • Història menstrual: avaluar símptomes relacionats amb la menstruació, la perimenstruació, l’embaràs i la perimenopausa
  • Història familiar i social:  explorar si hi ha existència d’abús sexual, físic o emocional en la infantesa i en l’edat adulta i si ha patit o pateix en l’actualitat violència masclista. 

Diferències de sexe en els trastorns psicòtics

Els estudis sobre les diferències de sexe han generat noves hipòtesis sobre l'etiologia dels trastorns psicòtics i noves perspectives de tractament. Per començar, la incidència d'aquests trastorns és lleugerament més alta en homes, i és més elevada en homes joves i en dones de més de 45 anys.

Símptomes, funcionament i necessitats 

Pel que fa als símptomes i al funcionament, les dones solen presentar més símptomes afectius, com ara depressió i ansietat. En canvi, els homes acostumen a tenir més símptomes negatius i més consum de substàncies. En general, les dones presenten un curs de la malaltia i un funcionament social més bons, i, per tant, el seu pronòstic també és més bo.

En referència a les necessitats, les dones tenen més necessitats de serveis (informació, transport, ajudes socials), mentre que els homes tenen més necessitats bàsiques (alimentació, cura personal, etc.) i de funcionament (activitats diàries i de la llar). 

D’altra banda, els problemes sexuals són freqüents en les dones amb psicosi, tant pels símptomes del trastorn com pels efectes secundaris de la medicació. 

Resposta al tractament 

Les dones, en general, responen més bé al tractament que els homes i, alhora, necessiten dosis més baixes de medicació. Tot i així, a partir de la menopausa, poden necessitar un augment de la dosi i no tenir una resposta tan bona al tractament. Però, en canvi, acostumen a presentar més efectes secundaris de la medicació, com ara augment de pes, alteracions metabòliques, disfunció sexual i efectes cardiovasculars. A més a més, també és més freqüent que tinguin hiperprolactinèmia, que sol acompanyar-se d’alteracions menstruals i sexuals.

Les dones acostumen a presentar més efectes secundaris de la medicació, com ara augment de pes, alteracions metabòliques, disfunció sexual i problemes cardiovasculars

També responen millor al tractament psicològic, sobretot a la teràpia cognitiva-conductual. El tractament metacognitiu, per exemple, ha mostrat que és més efectiu en la reducció dels símptomes i en la millora de l’insight cognitiu en les dones.

Menopausa i psicosi

Els estrògens tenen un efecte modulador del sistema dopaminèrgic, serotoninèrgic i glutamatèrgic que estan implicats en la psicosi. I, per tant, poden tenir un efecte protector en les dones que presenten una vulnerabilitat a tenir aquest trastorn. Per això, és molt important tenir present la fase del cicle menstrual en què es troba la dona o si té la menopausa.

Durant la menopausa es pot produir un empitjorament dels símptomes psicòtics, però també es poden veure agreujats els símptomes propis de la menopausa, a causa de factors associats al trastorn psicòtic.

En resum, és important sempre treballar des d’una perspectiva de gènere per poder oferir una atenció i un tractament específics, donar el màxim suport i ajuda a la persona afectada i aconseguir una recuperació òptima. 

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 7 de octubre de 2022
Darrera modificació 7 de octubre de 2022
Judith Usall i Rodié

Dra. Judith Usall i Rodié

Psiquiatra Sènior del Centre de Salut Mental d'Adults de Cornellà. Coordinadora del grup Etiopatogènia i Tractament dels Trastorns Mentals Greus
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Regina Vila Badia

Dra. Regina Vila Badia

Psicòloga postdoctoral del grup MERITT. Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Destaquem

Consumo de sustancias
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Xevi Huguet i Aniol
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Testimonio Anna TDAH
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Globos de colores
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
teaf comorbilidad
Trastorns de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF)
embarazo alcohol
Trastorns de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF)
TDAH
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)