www.som360.org/ca

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
Rebeca Gracia Liso
Rebeca Gracia Liso
Psiquiatra. Coordinadora de la Unitat d'Hospitalització d'Aguts de Psiquiatria Infantil
Consorci Corporació Sanitaria Parc Taulí de Sabadell
Joaquim Puntí Vidal
Joaquim Puntí Vidal
Psicòleg clínic. Coordinador de la cartera de serveis de tractament psicològic infantojuvenil i de l'Hospital de Dia de salut mental d'adolescents
Consorci Corporació Sanitaria Parc Taulí de Sabadell
Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil

La mort per suïcidi segueix sent una mort incòmoda i silenciada, especialment quan afecta adolescents i joves. En canvi, les dades epidemiològiques de morts per suïcidi parlen a crits. Al món es calcula que una quarta part de suïcidis correspon a menors de 25 anys. A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort en persones entre els 15 i els 34 anys.

Rere les dades:

El més dur: saber que quan un adolescent o jove es planteja el suïcidi no ho fa perquè anhela morir, sinó perquè assumeix que no és possible continuar vivint en aquestes circumstàncies.

El més trist: el dolor dels seus familiars i amics, la pèrdua, el no haver detectat abans el que estava passant a la vida d’aquest noi o noia i no haver-ho pogut evitar.

El més esperançador: saber que la mort per suïcidi és evitable, que hi ha persones i professionals disposats a ajudar aquells nois/es que no veuen sortida al seu problema.

ELS 5 MITES SOBRE EL SUÏCIDI EN ADOLESCENTS I JOVES

  • Un noi que parla del suïcidi, és un adolescent o jove que no se suïcidarà. Qui es vol matar no ho diu.
    És completament fals. La majoria d’adolescents i joves que se suïciden, solen haver-ho comentat o n'han fet referència a la seva família i amics, idees o plans suïcides durant els dies o setmanes previs a suïcidar-se.
  • Preguntar a un adolescent o a un jove sobre el suïcidi, és una manera de donar-li idees (si no les té), per a que pugui dur-les a terme.
    És completament fals. Preguntar sobre el suïcidi és l’única manera de poder-lo prevenir en el cas que l’adolescent o jove tingui idees o plans suïcides previstos. En canvi, els adolescents o joves que mai han pensat a suïcidar-se, no ho acabaran fent pel simple fet de preguntar-los-ho.
  • Els adolescents i joves que se suïciden sempre tenen una malaltia mental, perquè només aquestes persones són capaces d’atemptar contra la seva pròpia vida.
    És completament fals. La malaltia mental és un factor de risc per a la conducta suïcida i el suïcidi consumat, però el suïcidi i la conducta suïcida també és possible en adolescents i joves que no tenen cap malaltia mental, però que se senten sobrepassats per una situació o problema que pensen o senten que no es pot resoldre.
  • Els adolescents i joves que s’intenten suïcidar, realment l’únic que pretenen és cridar l’atenció de l’adult.
    És completament fals. El tipus de temptativa es relaciona amb la letalitat real de l’intent, però no per força amb la intenció que es pretén. 
  • El suïcidi d’un adolescent o un jove no es pot prevenir perquè no hi ha res a fer quan ja ha decidit llevar-se la vida.
    És completament fals. El suïcidi és prevenible i evitable. Per a fer-ho, és necessari que els pares, el professorat, els iguals, els equips professionals i la societat en general, perdem la por a parlar del suïcidi. Ensenyar quins són els senyals d’alarma de suïcidi i la forma d’actuació a seguir un cop s’han detectat, és una estratègia eficaç per evitar la mort per suïcidi.

EXISTEIX UN PERFIL DE NOI O NOIA AMB ALT RISC DE SUÏCIDI?

Qualsevol persona pot realitzar una conducta suicida, però s’han identificat factors personals, familiars i socials, que incrementen el risc de suïcidi. Identificar-los i detectar-los és un primer pas per evitar la mort per suïcidi.

  • Tenir una malaltia mental (en especial, la depressió).
  • Haver realitzat intents de suïcidi previs i autolesions.
  • Tenir una personalitat caracteritzada per una elevada impulsivitat i la desregulació emocional.
  • Sentir-se desesperançat amb el present i el futur.
  • Haver estat víctima d’esdeveniments traumàtics, abús, desemparament o negligència durant la infància.
  • Estar sotmès a un alt nivell d’estrès, sobretot, escolar i/o interpersonal amb els seus iguals.
  • Estar patint una situació familiar estressant, o haver patit una pèrdua significativa (per exemple: la mort d’un dels seus pares).
  • Patir una situació d’assetjament escolar o cyberbullying.
  • Haver patit una ruptura de parella traumàtica i inesperada.
  • Haver patit la mort d’un amic o un familiar directe per suïcidi.

RECOMANACIONS I PAUTES D’ACTUACIÓ PELS PARES I FAMILIARS D’UN JOVE AMB RISC DE SUÏCIDI:

  • Mostra’t atent als canvis de conducta del teu fill o filla, sobretot, si observes canvis en el seu estat d’ànim en les darreres setmanes, com, per exemple, més tristesa, menys desig de comunicació, major aïllament i abandonament d’activitats gratificants.
  • Si hi ha coses que et preocupen del teu fill o filla, busca un moment i un espai adequats i transmet-li allò que et preocupa i la teva disposició d’ajuda. Parla amb ell o ella, mostrant interès genuí en què t’expliqui com se sent, si alguna cosa en la seva vida va malament, preocupacions que té, etc. No jutgis i mostra compresió per el que que t’expliqui, i busca ajuda si és necessari.
  • En cas que t’expressi idees de suïcidi, o et verbalitzi coses tipus: «vull desaparèixer», pregunta-li i ofereix la teva ajuda. No minimitzis els seus comentaris. Transmet-li que entens el seu malestar i que pot comptar amb tu per ajudar-lo a superar aquest moment. Intenta activar-lo i posa’t a fer coses amb ell que el facin sentir bé.
  • Si et verbalitza desesperança, desitjos de llevar-se la vida que no pot reconduir, o no en té prou amb la teva ajuda, contacta amb els serveis sanitaris, i fins i tot ves a urgències de l’hospital o truca a emergències (112) si és necessari, perquè pugui ser valorat per un equip mèdic.
  • En cas que el teu fill o filla estigui travessant un mal moment personal, és important mantenir una major supervisió de la seva conducta i no deixar-lo sol durant llargs períodes de temps. Mostra’t obert a parlar amb ell o ella sempre que ho necessiti. No jutgis allò que t’expliqui.
  • És important que en cas que el teu fill ja hagi realitzat alguna conducta suïcida en el passat, assegura’t que els medicaments o objectes lesius que pugui haver-hi a casa, estan retirats del seu abast. D’aquesta manera, controlaràs que no tingui accés als mètodes principals que els joves utilitzin quan realitzen intents de suïcidi.

RECOMANACIONS I PAUTES D’ACTUACIÓ PELS AMICS O AMIGUES D’UN NOI O NOIA AMB RISC DE SUÏCIDI

  • Mostra empatia i receptivitat amb el teu amic o amiga perquè sàpiga que pot parlar amb tu del que li passa i de com se sent. Mostra comprensió i anima’l que parli amb un adult (familiar, professor, professional, etc.) amb qui senti confiança per explicar-li què li està passant.
  • Mai li prometis que mantindràs aquesta informació en secret, ja que la seva vida corre perill i necessita l’ajuda d’un adult. Insisteix-li que explicar a un adult les seves idees o pensaments suïcides és imprescindible. Si et sents capaç, i el teu amic ho accepta, fins i tot pots acompanyar-lo per facilitar-li aquest procés.
  • Escolta amb atenció el que t’explica i com se sent. Comunica-li que pot comptar amb tu en allò que necessiti per sentir-se millor, mostra-li el teu suport i fes-li saber que no està sol davant d’aquest problema.
  • Mostra’t amb el teu amic o amiga com ho fas habitualment, intenta realitzar amb ell o ella les activitats i hobbies que us agrada fer i que compartiu. Passar temps junts ocupats en coses que us uneixen és una manera d’ajudar-lo a sentir-se millor.
  • Evita minimitzar, simplificar o treure importància als problemes que t’explica. Tant fa si et sembla que està fent una valoració massa negativa de les coses. No diguis frases del tipus «no t’agafis les coses així», «això ens passa a tots», «hi ha gent que ho passa pitjor que tu», «jo m’ho agafaria diferent», etc., ja que li podria fer la sensació que ets poc comprensiu. Millor fes servir frases com: «entenc que et sentis així», «em preocupa veure’t així i m’agradaria ajudar-te», «sé que això que et passa és complicat per a tu, però pots comptar amb mi», etc.
  • Busca ajuda immediatament si el teu amic o amiga et comenta que ha realitzat alguna conducta suïcida, com per exemple que ha ingerit pastilles per llevar-se la vida, o que vol suïcidar-se. En aquests casos, contacta de manera immediata amb algun adult (pares, familiars o professors) i explica-li què ha passat. Si no hi ha cap adult disponible, truca al telèfon d’emergències i explica què ha passat. D’aquesta manera, el teu amic podrà rebre atenció mèdica urgent.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 8 de setembre de 2021
Darrera modificació 8 de setembre de 2021

Si tens pensaments suïcides, demana ajut:

També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.

Rebeca Gracia Liso

Rebeca Gracia Liso

Psiquiatra. Coordinadora de la Unitat d'Hospitalització d'Aguts de Psiquiatria Infantil
Consorci Corporació Sanitaria Parc Taulí de Sabadell
Joaquim Puntí Vidal

Joaquim Puntí Vidal

Psicòleg clínic. Coordinador de la cartera de serveis de tractament psicològic infantojuvenil i de l'Hospital de Dia de salut mental d'adolescents
Consorci Corporació Sanitaria Parc Taulí de Sabadell