www.som360.org/ca

Recomanacions per no caure en la trampa del «cos ideal» a les xarxes socials

Identificar la realitat del que consumim a Internet és clau en la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Eduard Serrano Troncoso
Dr. Eduard Serrano Troncoso
Doctor en Psicologia. Cap de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Decálogo tca

Si no entens la teva vida sense Internet és, probablement, perquè formes part de la generació Z o millennial o la generació Y o posmillennial. Però l’entorn digital, que tantes alegries i avantatges ens aporta, és també un terreny abonat d’inseguretat personals, assetjaments diversos i difusió de notícies enganyoses.

Conviure amb Internet y les xarxes socials en el nostre dia a dia suposa un repte per la nostra salut mental per diversos motius:

  • La immediatesa i rapidesa amb la que rebem i compartim continguts. Aquesta immediatesa deixa poc marge per pensar de forma racional sobre allò que estem veient o llegint, de qüestionar-nos el que hi ha darrera i com ens afecta.
  • La dificultat de distingir entre continguts reals, notícies falses o continguts modificats a través de filtres. La gran quantitat de continguts que rebem en un sol dia supera la nostra capacitat de processar-los. A aquest fenomen, hem de sumar-hi la predisposició per consumir continguts afins a les nostres creences prèvies o idees preconcebudes.
  • Les xarxes socials basades en la imatge com, per exemple, Instagram o TikTok poden ser terreny abonat pel desenvolupament d’un trastorn de la conducta alimentaria. En aquests espais digitals conflueixen la necessitat de reconeixement, a través de seguidors i cors, amb la projecció d’uns cànons d’imatge que són un torpede en la línia de flotació de milions de persones.

Instagram, la xarxa que influeix més negativament en la nostra imatge

Un estudi de la Royal Society for Public Health entre joves britànics d’entre 14 i 24 anys ja afirmava, el 2017, que Instagram és la xarxa social en la qual l’èxit i la popularitat es mesura per la quantitat de cors a les fotos i seguidors per l’usuari. Aquesta recompensa immediata actua de reforç positiu en el tipus d’imatge que projectem, alhora que la seva absència ens pot dur a canviar-la per adaptar-nos a uns cànons d’imatge ideal que no respon a la realitat.

Les imatges dels nostres cossos que publiquem a Instagram es preparen en funció dels estereotips marcats en la societat i la gran majoria estan retocades amb filtres. Sovint estem exposats a la comparació esbiaixada amb els altres i se’ns jutja per ella. Les persones que tenen una bona autoestima seran menys vulnerables als efectes d’aquesta comparació.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va realitzar una revisió d’estudis que confirma que l’ús d’Instagram incrementa el risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària (TCA) entre les persones més joves, fins el punt que pot existir una relació entre un major ús de la xarxa en noies de menor edat i l’aparició de símptomes més greus d’aquest trastorn. Aquest treball ha trobat una relació entre l’ús d’Instagram i la insatisfacció amb el propi cos de joves i adolescents que tenen TCA. Aquestes cerquen publicacions relacionades amb els trastorns de l’alimentació amb l’objectiu de mantenir la motivació per seguir perdent pes o trucs per amagar-ho. A més a més, les noies amb compte d’Instagram fan exercici de manera més estricta i sistematitzada que les que no tenen un compte.

L’anàlisi realitzada adverteix sobre grups cohesionats i organitzats que promouen el denominat «impuls per la primesa» com un estil de vida. Aquells que fan apologia dels TCA fan servir Instagram per la seva capacitat de viralitzar imatges.

Has cercat informació per aprimar-te?

Que aixequi la mà qui no hagi cercat mai informació sobre dietes a Internet. Es tracta d’una de les cerques més freqüents. El problema és que Internet, i tampoc les xarxes socials, no distingeix entre els continguts fiables i basats en l’evidència científica de tot allò que, sense cap mena de control, es bolca en l’entorn digital.

Saber reconèixer la informació fiable és clau quan et trobes en una situació vulnerable. És a dir, si sents pressió per la imatge que projectes, si tens una autoestima baixa, un ànim depressiu, ansietat o una insatisfacció general amb la imatge corporal. Exposar-te a l’impacte d’aquests continguts que fomenten els trastorns de la conducta alimentària et posa en risc de desenvolupar-lo o de mantenir-lo.

Tot i que és difícil aïllar-se d’aquests impactes donat que vivim connectats de forma continuada, hi ha maneres de protegir-se aplicant el sentit comú.

Es tracta, precisament, d’una qüestió que les persones usuàries i els professionals de l’Hospital de Dia de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona coneixen bé perquè és tema de conversa i anàlisi de les pròpies experiències.

Aquests són els 10 consells que han identificat per aprendre a detectar la informació fiable i segura sobre els TCA a Internet i les xarxes socials:

  1. Verifica qui n’és l’autor i revisa la data de publicació.
    Saber qui hi ha darrera d’una informació és important per detectar si hi ha algun interès poc fiable. La data de publicació també és important ja que, sovint, es comparteixen informacions d’altres èpoques com si fossin actuals, generant confusió.
  2. No et fiïs dels titulars llampants.
    Els titulars de les notícies estan pensats per incitar-te a seguir un enllaç, no necessàriament reflecteixen una realitat.
  3. Fixa’t en el format i disseny de la informació.
    A las pàgines web o perfils que recullen notícies falses és molt habitual trobar una redacció pèssima, amb faltes d’ortografia i un llenguatge poc curós.
  4. Investiga la font d’informació (professional acreditat, mitjans de comunicació seriosos, entitats de referència o organismes oficials).
    Identificar on es publica la informació ens pot donar una pauta clara de la fiabilitat de la mateixa. En el cas dels mitjans de comunicació reconeguts, és important entendre que, tot i que es treballa amb informació contrastada, acostuma a haver-hi biaixos d’opinió.
  5. Recorda que quan parlem de salut, l’evidència científica és la prova de l’eficàcia i seguretat.
  6. No et creguis tot el que veus. Les fotos acostumen a estar retocades amb filtres o programes de tractament d’imatges.
  7. Comprova com et fa sentir el que estàs llegint o veient. Les noticies falses poden condicionar les teves emocions.
  8. Desconfia de les receptes miraculoses i de la informació que et vol vendre quelcom.
  9. Tingues en compte que les dietes i els medicaments sempre són receptats per professionals especialitzats.
  10. Assegura’t que la informació s’ha publicat en altres mitjans i contrasta-la amb fons oficials.
Considero que he après alguna cosa després de llegir aquest contingut.
Mosaic d'imatges d'adolescents en entorns escolars, familiars i de lleure
Ets una persona resilient?
Descobreix com millorar el teu benestar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 29 de abril de 2022
Darrera modificació 29 de abril de 2022
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Eduard Serrano Troncoso

Dr. Eduard Serrano Troncoso

Doctor en Psicologia. Cap de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona