www.som360.org/ca

Com actuar quan la parella té un TCA

Recomanacions per mantenir una relació de parella saludable quan apareix el trastorn
Sara Bujalance Arguijo
Sara Bujalance Arguijo
Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Directora
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)
pareja tca

El trastorn de la conducta alimentària (TCA) és un trastorn mental greu que condiciona negativament la vida de la persona que el te. Una de les àrees que es veu més afectada habitualment són les relacions personals, incloent les relacions de parella. El TCA sovint dificulta tant l’inici com el manteniment d’una relació de parella. També és habitual que dificulti una relació de parella saludable, afavorint situacions de dependència, de vulnerabilitat i augmentant el risc de possibles abusos i maltractaments, per exemple. Però tot i aquestes dificultats, les parelles, igual que la família i les amistats, poden proporcionar un suport emocional clau per afavorir un bon pronòstic de recuperació.

Què pot fer la parella d’algú que té un TCA?

Conèixer què és un TCA

Obtener información correcta y suficiente sobre el trastorno permitirá entender qué está pasando y saber mejor cómo actuar y cómo no. En caso contrario, es posible que el entorno de la persona afectada lleve a cabo comportamientos contraproducentes como, por ejemplo, llevar a cabo un control excesivo, sobre proteger a la persona afectada, etc. Comportamientos que dificultan un buen pronóstico de recuperación.

Què ens permetrà tenir informació correcta i suficient d’un TCA?

  • Saber quines són les conductes i situacions pròpies del TCA.
  • Saber quan parla i actua realment la persona i quan ho fa el TCA.
  • Ser més comprensius amb la persona afectada. Entendre millor què li passa, ser més pacients i proporcionar-li el suport que necessita.
  • Saber fins a on podem i hem d’arribar, sent conscients que el lideratge de determinades coses és responsabilitat de la persona afectada en col·laboració amb l’equip de salut mental especialitzat.
  • Evitar actituds contraproduents com la necessitat de sobre protegir i controlar, enfadar-nos amb la persona afectada per aspectes que no controla i pels quals necessita ajuda professional.

Acceptar que la parella no pot curar la persona afectada

La recuperació és possible si la persona afectada fa tractament amb un equip de salut mental especialista en TCA. El paper de la parella serà clau acompanyant la persona i donant-li suport, però ha d’acceptar que ni la parella, ni les amistats ni la família tenen per sí sols les eines necessàries per ajudar la persona afectada a superar un TCA. Aquestes eines les proporcionaran els equips professionals.

Confiar i col·laborar amb els equips professionals

Superar un TCA implica fer un treball en equip per part de l’equip de professionals, la persona afectada i l’entorn proper a aquesta. Per aquest motiu és fonamental confiar en l’equip de professionals i col·laborar duent a terme les seves recomanacions i pautes. És molt important preguntar-los aquells dubtes que tinguem.

Preservar una vida el més normalitzada possible

Tot i que és evident que el TCA condicionarà alguns aspectes de la vida en parella com, per exemple, els àpats o les sortides a un restaurant, etc., és important fer una vida el més normalitzada possible i mantenir totes aquelles activitats habituals com feina, lleure, relacions socials, etc.

En aquest sentit és important recordar que la sexualitat de la parella pot veure’s condicionada pel TCA. Quan algú te un trastorn d’aquest tipus se sent insatisfet i insegur amb el seu cos i això pot dificultar-li sentir-se còmode en una situació d’intimitat com les relacions sexuals. A més, un estat d’ànim alterat pot perjudicar també el desig sexual. Serà fonamental escoltar-se mútuament, parlar-ne i respectar els temps de cada persona.

Mantenir un equilibri de rols dintre de la parella

Per aconseguir un funcionament saludable i just en la parella, és important que es hi hagi un equilibri de rols entre les dues persones. Això vol dir que, tot i que ens determinats aspectes una de les persones pot assumir un rol més dominant i, l’altra, un de més dòcil i viceversa, és important recordar que el respecte i el reconeixement de les necessitats tan pròpies com de l’altra ha de ser bidireccional i equilibrat. Quan la parella ha de lidiar amb un TCA és freqüent que es donin situacions en les quals una de les dues persones té dificultats per flexibilitzar la seva opinió.

Recordar la importància d’una bona comunicació

En qualsevol relació interpersonal és fonamental gaudir d’una bona comunicació i, en el cas de les relacions de parella, i més quan hi ha un TCA, és imprescindible parlar, de forma serena i respectuosa, de tot allò que cada una de les persones considera necessari parlar. A l’hora de conversar és molt recomanable partir d’una actitud de comprensió i col·laboració amb l’altre, amb l’ànim de construir i deixar de banda els retrets i les lluites per qui té la raó. No importa tant qui té la raó sinó quins camins i solucions es poden trobar entre totes dues persones que afavoreixin una relació satisfactòria per ambdues.

Acompanyar una persona amb TCA, ja sigui la parella, un fill o filla, un germà o germana, pot ser difícil i poden aparèixer molts dubtes i angoixes. Per aquest motiu les entitats de persones afectades i familiars, com l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, poden proporcionar suport psicosocial tant a persones afectades com als seus familiars.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 21 de desembre de 2022
Darrera modificació 21 de desembre de 2022
Sara Bujalance Arguijo

Sara Bujalance Arguijo

Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Directora
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)